Joan Roma

LA GUERRA I ELS SEUS CONTRASTOS. Per a la majoria, la guerra de Rússia contra Ucraïna, cau molt lluny. Per altres, la tenim molt més a prop degut a tenir contacte permanent amb alguns ciutadans dels dos països. Es el meu cas, en tant que professor voluntari de castellà, de Creu Roja, en el Centre Internacional de Refugiats, a Berga. Aviat farà 7 anys de l’obertura del Centre. Han passat ja més de 600 persones, de totes les edats, i multitud de procedències, entre les quals , lògicament de Rússia i Ucraïna. Ara mateix, tant en tenim d’un país com d’un altre. Tots ells, perjudicats per la bogeria d’un president ,amb afanys imperialistes. No és fàcil parlar de la situació, amb persones que han deixat enrere tot el que tenien, però mantenen contacte permanent amb amics, familiars i coneguts. Tenir una guerra lluny, però amb noves tecnologies que te la posen a tocar, és una estranya sensació. En un sol instant pots parlar, veure, saber què passa a milers de quilòmetres. Uns aquí, en territori segur, altres allà, amb la mort, la destrucció i les penúries, constants. Tothom té el mateix tractament, tothom és ajudat, en funció de les necessitats, però no pots evitar sentir-te més a prop dels qui més pateixen les penalitats. I a Rússia, Ucraïna, podem afegir-hi Afganistan, Geòrgia, Guinea, Mali, Burkina Faso.... Tornant a la guerra, no deixa de ser paradoxal algunes escenes que pots protagonitzar, com la de convidar a dinar a Barcelona, a una ex alumna a la recerca de feina, que fa fotos dels plats que hem demanat, per a tot seguit enviar-los a Ucraïna. Allà hi té els pares i el germà petit. Per una banda creus que no és just, documentar un bon dinar, en terres llunyanes , i per altra penses que pot servir per portar-los l’alegria de saber que qui va decidir escapar, està en un lloc segur. Com ella, tants altres que parlen cada setmana amb la part de la família que continua allà. Com de complicat i trist és viure separats, sense cap garantia de retorn a la normalitat, en un temps determinat. Son molts els que van fent vida aquí, i van deixant enrere el passat, amb ànims de tallar les arrels llunyanes. Qui té la família aquí, sencera, és molt més fàcil, però la majoria està dividida i costa molt de convertir una separació provisional, en una permanent. En tot cas, l’esforç fet per acollir refugiats, ha estat immens. I vull deixar clar que malgrat s’hagi produït aquest sobre esforç, no s’ha deixat de mantenir els braços oberts, a altres procedències que també estan en guerra, malgrat no siguin noticia habitual.