Joan Roma

FINS QUAN FARAN EL RIDÍCUL ? Costa de creure, i més d’acceptar que persones adultes, es puguin comportar com nens/nenes de 8 o 10 anys, fent una rebequeria, perquè no els han deixat fer el que volien. No s’entén que després del ridícul d’anys anteriors, no s’hagin donat compte que posen el nom de Catalunya en boca de tothom, per uns gestos i accions, impròpies de polítics, de primer nivell. Doncs, no. No s’han assabentat o no volen veure amb ulls aliens, el que suposa de frivolitat i ximpleria. Ja ho vam veure en motiu de la cimera Hispano – Francesa, quan el president Aragonés, va anar a saludar, de pressa i corrents al president de França, i de rebot al d’Espanya, per marxar ràpidament abans no sonessin els himnes nacionals. Ridícul espantós, impropi d’un president. També ho repetí en anteriors ocasions, per la vinguda del Rei, i ara amb les càmeres de mig món enfocant l’esdeveniment, ho havien de tornar a fer, tant ell, com l’alcaldessa, Ada Colau. Una altra que mostra la valentia pròpia, fugint per darrere, per anar a ocupar la cadira a la taula del sopar, no fos que algú li prengués. I ja està. Ja han complert amb els seus fidels seguidors. Han mostrat de què son capaços un president i una alcaldessa, en hores baixes que han de mostrar la mala educació, el desconeixement de les regles de protocol, i el més sonat ridícul, davant d’un món empresarial que no comprèn com algú, amb càrrec, es pot comportar d’aquesta manera. I és que la gent entendria alguna cosa si no hi anessin. Es a dir, si algú està en contra de la monarquia, en contra d’Espanya, en contra del món, pot decidir quedar-se a casa, i no anar enlloc. Hi ha llocs de retir per meditar i pensar sobre el bé i el mal, però si s’està a la Terra i es vol conservar el càrrec, s’ha de ser conseqüent. I per ser-ho, millor renunciar a la presència, puix que no la poden evitar. Farien bé, en properes ocasions, dir que tenen mal de cap, o han d’anar a visitar algun parent llunyà, i fer mutis pel fòrum. Ningú els trobaria a faltar, i almenys els catalans no passaríem la vergonya de veure com dos fugitius, marxen a l’arribar davant la porta principal, i es posen a córrer tot seguit per poder sortir a la foto de grup, en la qual es troben a banda i banda de qui no han volgut saludar. I al cap d’una estona comparteixen taula i fins i tot conversa, amb un Rei que diuen no acceptar, però amb qui mengen a gust. Potser que vagin a algun curset de com comportar-se en públic, i un altre sobre principis bàsics del protocol , d’una ciutat i un país. Ells es donarien compte de la situació, i la resta de mortals no passaríem vergonya aliena.