Joan Roma

AMB LES MUNICIPALS A TOCAR. A punt ja de les eleccions municipals, hi arribem, després d’onze mandats consecutius. El període més llarg de democràcia de la nostra història. El 28 de maig, tornarem a repetir un gest que ha permès consolidar els equips municipals i fer possible la major transformació dels pobles i ciutats, en només quaranta- quatre anys. Poden semblar molts, però la complexitat i el cost de moltes de les infraestructures, equipaments i serveis, requereixen de llargs períodes d’elaboració, redacció, adjudicació i execució, per veure’n els resultats. I els resultats estan a la vista de tothom. Sigui quin sigui el poble o ciutat, si ara tanquem els ulls i els recordem com eren l’any 79, i els comparem amb ara, constatarem la bona feina feta, excepció feta, d’uns pocs casos de mala administració i gestió. Queda, però, un llarg camí per endavant. A Catalunya, s’ha fet una bona feina municipal, però una deficient organització territorial. Tenim 947 municipis, 42 comarques i 4 diputacions. Entremig, hi hauríem de posar les 8 vegueries o regions que existeixen però ningú coneix ni fa servir, excepte la Generalitat per a posar-hi uns quants delegats, que poca feina tenen. Ha d’arribar el moment, en que un Govern es plantegi aquesta organització, més pròpia del segle passat que no pas del present. Ni és pràctic, ni és operatiu, ni és auster. Un petit país, de 7,6 milions d’habitants, i 32.114 km2, no es pot permetre 4 nivells d’administració local / municipal. Impossible de coordinar, molt car de mantenir. Cal saber que de les eleccions del 28 de maig, en surten els Consistoris municipals, però de rebot, és a dir indirectament serveixen per a conformar els consells comarcals, i finalment, les diputacions. D’aquí la gran importància d’aquesta diada democràtica. La única administració que queda fora, és la de les vegueries/ regions que ve designada pel Govern de la Generalitat. Si això és així, queda clar el paper dels partits, a l’hora de proposar i presentar candidatures a cada municipi. Sóc un ferm defensor de les candidatures de partit, deixant clar que no tenir aquesta ajuda, suposa un evident inconvenient pels equips de govern. Han passat els temps en que es podia governar un ajuntament, de forma aïllada, sense coordinar-se ni sumar-se a d’altres del mateix territori o territoris propers. Tots som interdependents, i cada vegada més, tant en ciutats grans com en petits pobles. Molts pocs equipaments i serveis poden ser estrictament municipals. Molts han de ser supramunicipals per a poder rendir, ser efectius i operatius. I és en aquest món, en que els partits ajuden a resoldre grans objectius. I ho son en la mesura que moltes necessitats municipals, han de ser resoltes a nivell de país, i disposar de partits, amb representació parlamentària a Catalunya o a Madrid, permet portar-hi les peticions i obtenir les solucions. S’equivoca qui cregui que se’n pot sortit tot sol, per molt gran que sigui el municipi. Ni les grans capitals poden actuar de forma individual. Unes necessiten territori, altres compaginar serveis, altres rebre prestacions o donar-ne per ser més competitius, i en tots aquests àmbits és on els partits actuen com elements de coordinació, gestió i resolució de peticions. I per aquest mateix motiu considero han de modificar-se les lleis d’ordenació del territori per a canviar els consells comarcals. No poden continuar com si fossin mini parlaments. Han d’esdevenir mancomunitats de serveis, trencant els límits comarcals, per ser més operatius i eficients. I sincerament, no hi ha espai per les vegueries / regions. Haurien estat útils, trenta anys enrere. Ara, ja no. En quan a les Diputacions, fan un bon servei, tal com actuen, molt especialment la de Barcelona: al servei dels 311 ajuntaments de la província. Si volem tenir un país ben ordenat i gestionat, reforcem els ajuntaments, convertim les comarques en mancomunitats, pleguem les vegueries/regions i mantinguem les Diputacions al servei dels ajuntaments, en ajudes i coordinacions supramunicipals. Busquem en Prat de la Riba, l’eficiència que no hem trobat en el Govern de la Generalitat de Catalunya, excepció feta dels dos mandats del Tripartit.