Joan Roma

AJUDES A LA DEPENDÈNCIA – XIFRES D’ESCÀNDOL. Vaig haver de llegir i rellegir dues vegades , l’informe emès per l’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, amb un resum increïble, inacceptable: 38 catalans moren cada dia, esperant els arribin les ajudes a la dependència. Repeteixo, 38 persones cada dia, moren sense haver rebut una ajuda, demanada mesos o anys enrere. Catalunya, està a la cua d’Espanya, en atenció a la dependència, fins el punt de tenir 69.770 persones en llista d’espera ( 2022), de les quals només un 27%, havien estat estudiades, valorades i reconegudes. Aquí, tant hi entren les ajudes a residències, centres de dies o a cuidadors. Aquestes xifres haurien de ser motiu d’exposició i valoració, a cada sessió del Parlament de Catalunya, i motiu de mocions, a tots i cadascuns dels ajuntaments del país, exigint menys despeses inútils en viatges, en delegacions a l’exterior, en polítiques d’anuncis i propaganda i més diner per a causes vitals. Es aquí on es veu la diferència entre polítiques de partits, realment progressistes, d’autèntica esquerra, d’aquelles altres que s’omplen la boca de nacionalisme i crides a la independència i deixen abandonada la dependència. Persones, a la recta final de la seva vida, o amb problemes de mobilitat o discapacitat, no reben l’atenció i l’ajuda que mereixen, davant la mirada de polítics, de govern , dedicats a les “seves coses “. Les prioritats d’un govern, s’han de centrar en resoldre les necessitats bàsiques. Totes les altres coses han de passar a un segon o tercer terme. Tots sabem que no hi ha diner per a tot. Sempre s’ha de prioritzar, fins i tot en aquells països i governs que gestionen l’abundància. Si allà s’ha de fer, oimés s’ha de fer aquí amb recursos més escassos. I és cert que ens cal millorar el finançament. Catalunya ha de rebre més recursos de l’Estat, però abans de tot ha de fer una cura d’austeritat. Ha d’emprendre grans canvis i modificacions d’estructura com per gastar molt menys en temes secundaris per a recuperar diner i destinar-lo a les causes principals. L’estat de benestar requereix garantir suficient finançament per educació, sanitat, benestar social. Coberts aquests sectors, s’ha d’atendre a la resta, pensant en un país pròsper en treball i economia productiva. Si algú busca justificació a l’aprovació dels pressupostos per part del partit socialista, veurà els fonaments de la política social i productiva. Primer, s’ha de crear riquesa per a millor repartir-la, a continuació. D’aquí l’impuls a grans projectes de creació de llocs de treball i d’impuls a tota l’activitat del país. I quan milloren els ingressos, s’ha de pensar en una adequada distribució, tenint en compte les principals necessitats. I no podem llegir impassibles com milers de persones, esperen resolució a les seves peticions, i quan les tenen, no hi ha cap garantia de rebre-les puntualment. Ni tant sols tenir la seguretat de que en podran gaudir, ni que sigui per un temps determinat. Molts ja no la rebran mai. Quin drama per a tots ells/ elles, quina frustració i indignació per a tot el seu entorn. Cada vegada tinc més clara la mediocritat i incapacitat d’aquest Govern per fer front als reptes del país. Queda clar que només amb un relleu, per altres persones i equips, demostradament efectius, podrem encarar la nova etapa, amb eficàcia i determinació. No es pot allargar més el que avui exposem.