Joan Roma

PODRAN PARTICIPAR ELS MILITARS EN ELS SALONS DE L’ENSENYAMENT? Es bo recordar, de tant en tant, gestos i decisions que van causar perplexitat i indignació, el seu dia. Almenys, en el meu cas. Em refereixo a la prohibició feta per les alcaldesses de Barcelona, Ada Colau, i Girona, Marta Madrenas, de no deixar entrar les oficines d’informació de l’exèrcit, en els salons d’ensenyament de les seves ciutats. N’hi hagué algun altre, però aquestes foren les ciutats més destacades. El perquè de la prohibició ? Per suposades defenses de la pau, en contra de les armes i els exèrcits, sumat a anar contra tot el que porti el nom d’Espanya. Aquesta barreja, juntament amb una enorme ignorància del paper dels exèrcits, motivà decisions que pretenien gaudir de l’aplaudiment popular. Infantilisme en grau extrem com hem pogut comprovar en la invasió de Rússia a Ucraïna. Potser ara han après alguna cosa. M’agradarà veure què decideixen aquest any, i no solament per la guerra, sinó per altres moments paradigmàtics de la nostra existència. Qui no recorda la immensa feina feta per la UME ( Unitat Militar d’Emergències) durant la pandèmia? Qui no recorda la seva actuació en múltiples incendis, arreu d’Espanya? Qui no els recorda lluitant contra els efectes del volcà, a les Illes Canàries ? O, fa ben poc, qui no elogia la feina feta en motiu del terratrèmol a Turquia i Síria ? Es evident que va ser un encert del president Zapatero crear aquesta unitat, però és que amb una guerra a les portes de la UE, s’ha de ser molt insensat per pensar que es pot tenir un país sense un exèrcit. I no un exèrcit qualsevol, sinó un de ben preparat i equipat com per poder respondre d’immediat en cas d’una agressió a les nostres fronteres. I ara mateix les nostres fronteres son les de la UE. I ja no parlem d’exèrcits nacionals sinó que ho comencem a fer, d’un exèrcit europeu. Ha nascut ja l’embrió del que serà un gran exèrcit, conformat per contingents i material, aportats per cada país, però sota un sol comandament. Tot és lent, però el camí s’ha iniciat. Tornant al principi. Agradi més o menys, l’existència d’un exèrcit és consubstancial amb l’existència d’un país, un Estat. Sota el principi d’un “país armat, país respectat”, fan falta efectius per preservar la seva existència. D’aquí la justificació a la presència en els salons de l’ensenyament. Els joves han de saber les oportunitats que tenen a nivell de formació i treball, en el conjunt de les FFAA. Qui imagini un vell i atrotinat exèrcit, com els dels anys de dictadura, va molt equivocat. A dia d’avui, la formació i preparació son essencials en múltiples especialitats de molt alt nivell. El material existent precisa de tècnics per mantenir-lo i de personal molt preparat per fer-lo funcionar, d’aquí multitud d’oficis disponibles. I qui vulgui progressar i esdevenir suboficial o oficial té obertes les Acadèmies corresponents. D’entrada veurà que per ingressar-hi, li caldrà molta preparació i esforç perquè la competència és forta, però té per davant una llarga i profitosa carrera que el pot omplir de vida i satisfacció. Per això, espero i confio ningú més gosi prohibir la seva entrada a cap dels salons d’ensenyament.