Joan Roma

ERC, ES CARREGA EL 9 – N, I EL 1-O. En la segona part del Congrés d’ERC, celebrat a Lleida, els passats dies 27 i 28, es va acordar anar cap una tercera consulta, fent servir la “via Montenegro”. Amb aquest acord, es donaven per inútils, tant la consulta referendària del 9-N de 2014, com el il·legal referèndum del 1-O, que suposadament havia donat un mandat als partits independentistes que s’havia de complir, en dates posteriors. ERC, doncs, deixa clar que ni el 9-N ni el 1-O, van servir per a res. Ara toca seguir un nou full de ruta, sota el nom de via Montenegro, segons la qual si mai un dia es convoqués una consulta o referèndum, n’hi hauria prou per considerar-lo vàlid, en que votés un 50% del cens i diguessin sí a la independència, un 55%. Es a dir, d’un país de 7,8 milions de persones, tant sols un milió i mig digués que se’n vol anar, no sabem cap on, ja seria suficient. Molt clara la via, i molt típica d’ERC. Un partit donat a tombarelles com aquesta, sense pensar-hi gaire, ni tenir en compte la realitat del país. Fa anys que insisteixo en que tant ERC com Junts, CUP, Òmnium, ANC i altres grups i grupets, creuen que de catalans – catalans, n’hi ha un terç, la resta son poc catalans, anti catalans o estrangers. No cal tenir-los en compte. Se suposa que si no els hi agrada la proposta, ni hi volen participar, no els quedarà cap altre remei que assumir decisions. En fi, suposo estimats lectors que ningú amb un mínim de cultura, coneixement de les coses i amb els peus a terra, imagina un escenari com aquest. Ells sí, però ningú més. I ja poden presentar papers, fer discursos, i fins i tot sermons, molt propis d’Oriol Junqueras, però un nou intent de convocar una consulta il·legal, no solament toparà amb la legalitat constitucional i estatutària, sinó també amb la clara resistència de tots els demòcrates, que som molts més que tots ells plegats. Així, doncs, entrem en una nova fase, en la qual ERC creu haver trobat el desllorigador a la situació de paràlisis actual. No volen mirar ni escoltar la realitat de la UE, i encara menys de la mundial, en un moment d’alta tensió i profunda inquietud pel present i futur. No trobaran dintre del país, i encara menys a fora, recolzaments ni comprensió als invents que volen vendre. Si algú creu que la proposta s’assembla a la proposta de claredat del Canadà, és que ha llegit una mala traducció. Recomanaria una relectura, i al mateix temps, una valoració de la resolució del Tribunal Suprem del Regne Unit, respecte de la proposta de referèndum a Escòcia. En els dos documents es deixen clars els drets i els fonaments de les possibles consultes a territoris interns d’un Estat. Passat el congrés, conformat per uns centenars de càrrecs orgànics i institucionals, fent de claca, les aigües tornaran a mare, i veurem en què queda tot l’acord. Sabem de la capacitat d’ERC de dir una cosa, modificar-la quan convé, i fer el contrari si fa falta. Fa molts anys que tots els coneixem.