Joan Roma

LA CLÁUSULA OCULTA. Dic oculta, com sinònim d’amagada, no secreta. La presentació de la proposta de modificació del Codi Penal, per part de PSOE – ERC, va venir acompanyada de grans paraules i grans debats, però només en un diari apareixia l’existència d’una clàusula adjunta. Va ser el diari El País, el que va exposar la presència d’una clàusula, mitjançant la qual ERC, es comprometia “ a no dur a terme accions ni actuacions fora del marc de la Constitució”. Es a dir, aconseguit l’acord per a la modificació del Codi Penal, la contrapartida era imposar-se el ple i permanent acatament dels preceptes constitucionals. He buscat, en altres mitjans de comunicació, o en declaracions d’ERC, a tota mena de mitjans, l’existència d’aquesta clàusula. Silenci total. I tanmateix existeix. Aleshores qui la va acordar, qui la va signar, qui se’n fa responsable ?Ho dic, perquè no m’imagino una actuació individual de Gabriel Rufián, sense l’acord de l’Executiva del partit, o com a mínim el vist i plau dels principals dirigents. Ara bé, qui conegui ERC, el seu organigrama i manera de funcionar, no li estranyaria gens, una disfunció com aquesta. De fet, en la pantalla posterior, ja hem vist les contradiccions en el tema del referèndum. El president Aragonés va exposar la via de la claredat canadenca, com a via catalana per assolir la potestat de fer la tercera consulta. Poques hores o dies després Oriol Junqueras, tornava a amenaçar amb la unilateralitat, i finalment es treuen de la mànega la via Montenegro, com a via a copiar. També hem vist com Aragonés sempre parla de referèndum acordat, no recolzat per alguns altres del partit, que semblen anar per lliure. I és que de fet Aragonés és un president de tercera fila. Es a dir, no mana en el partit. Vaja que en té dos per damunt d’ell. Una és Marta Rovira que és la secretària d’organització, i Oriol Junqueras que és el president, així que exercir de president no és fàcil, quan altres poden tenir la darrera paraula. I en el tema de la clàusula, abans esmentada, pot haver passat tant que Rufián anés per lliure, com que hi hagués el vist i plau d’Aragonés, o que realment fos la direcció del partit qui l’autoritzés. Son tres possibilitats, perfectament viables en un partit com ERC. Ara bé, els compromisos s’han de complir, encara que ja vam veure en ple procés que els juraments, promeses i lleialtats van saltar pels aires des del primer moment, sense que cap dels autors, hagi demanat perdó. Diguin el que diguin, res del vist en anys anteriors, podrà ser repetit, mentrestant governi Espanya, el partit socialista. S’han acordat unes modificacions, s’han pactat uns acords, però ningú pensi tornar a saltar línies vermelles perquè queden un munt de vies per a fer complir les lleis vigents. I no cal pensar ni en exèrcit, ni policia. Un simple decret pot impedir repeticions fracassades, oimés quan es va demostrar la poca valentia de tots els alts càrrecs per a plantar cara i fer-hi front. La clàusula, deixa clar el camí per on caminar. Segur serà seguida, sense necessitat d’imposicions ni actuacions extraordinàries.