Joan Roma

HO TORNAREM A FER : EL RIDÍCUL Heus aquí que determinades promeses o amenaces es poden fer realitat, con tal siguin assumides per uns quants híper ventilats. I sí, han tornat a fer el ridícul, avui dijous dia 19 de gener. Instigats i impulsats per unes declaracions del president Pedro Sánchez i el Ministre Bolaños, en el sentit de donar per liquidat el procés, van voler demostrar el seu gravíssim error. Van voler fer pagar aquesta gosadia amb una demostració de força. De manera semblant a com reaccionen molts nens i nenes quan el pare o la mare, els hi diuen que no toquin una cosa o que no facin el ruc, per resposta ho fan dues o tres vegades més. Es com tenim els partits, organitzacions i entitats independentistes. Abocats a l’infantilisme més precoç. I és clar quan es viu fora de la realitat, creuen que amb un cop de pito, unes quantes frases grandiloqüents a les xarxes, mobilitzaran centenars de milers de seguidors, tots a punt per anar allà on se’ls digui. I no, aquests temps ja han passat. Es cert que durant uns anys van saber engatusar molta gent, però al final la realitat surt a la superfície i posa les coses al seu lloc. Ja res serà igual en els propers anys. Ningú pot aventurar què passarà d’aquí 20 o 30 anys, però en aquest immediat interval, no hi ha cap possibilitat de retorn a les velles mentides i enganys. Un dels enganys és parlar de les majories independentistes, en el Parlament, com a justificació per a poder fer el que es vulgui a nivell separatista. No, no, això no va així. Mireu ,hi ha una dada que és suficient per mostrar la impossibilitat d’emprendre una aventura, amb una petita majoria com la que va anar a votar. M’explico. A les darreres eleccions al Parlament ( 2021), van votar 2.884.845, un 51,29 % del cens electoral. I es van abstenir 2.739.222, un 48,71 % del cens. Això sol ja deixa clar que mai es poden prendre decisions sense tenir en compte prop de la meitat de la població. Si a aquesta xifra hi sumem tots els que van anar a votar, i no son independentistes, arribem a la conclusió que ningú pot creure’s prou representatiu de la totalitat del país. S’equivoquen, doncs, els que només compten diputats, i obliden una enorme multitud no representada en el Parlament, però que s’ha de tenir en compte a l’hora de prendre decisions importants. Si mirem la realitat de Catalunya, en xifres habituals, veurem que un terç es pot considerar dintre de l’àmbit independentista amb més o menys fervor, i que dos terços estan en altres batalles i històries. La crítica és cap a un president i un govern que pensa i vetlla per un terç de la població i deixa dos terços fora. Fins no arribin a aquesta conclusió s’equivocaran en tot el que decideixin i només faran que accelerar l’arribada de Salvador Illa, a la presidència.