Joan Roma

NEU I JJOO D’HIVERN. Ningú pot negar els efectes del canvi climàtic, però alguns el justifiquen al seu gust i conveniència. Es el que hem vist en les campanyes contra els JJOO d’Hivern 2030, els quals encara ara critiquen ajuts de la Generalitat per a fabricar neu, de cara a la immediata campanya de Nadal i Cap d’Any, sense parlar dels immensos recursos que el mateix Govern posa per a recuperar les platges catalanes. Perquè no es pot fabricar neu, però sí recuperar la sorra perduda a les platges ??? La neu porta riquesa a un territori molt ampli de Catalunya, com també les platges aporten riquesa a una altra part. Son incompatibles ??? En absolut. Queda clar que tot s’ha de fer amb l’aprofitament màxim de recursos i la minimització de danys a la natura, però la gent ha de poder viure del que té a la seva disposició. Sempre amb seny i respecte. Per edat i càrrecs, vaig ser observador privilegiat dels preparatius, primer, i l’execució després de tot el lligat als JJOO del 92. Ara, ningú vol recordar les àmplies i dures campanyes dutes a terme, per col•lectius que acusaven els impulsors i promotors de gairebé destructors del paisatge i la natura. Arreu del país. També a La Seu d’Urgell, on es construí el Parc Olímpic, amb el canal d’aigües tranquil•les i el d’aigües braves. Agafo l’exemple de La Seu, per exposar que si s’hagués fet cas, als contraris habituals, aquesta ciutat, no tindria un dels majors atractius de tot el Pirineus. I no solament un atractiu, és un espai d’enorme rellevància a nivell de llocs de treball, i espai d’esportistes, a nivell mundial. Qui hi vagi tot sovint, com és el meu cas, es donarà compte de l’immens efecte multiplicador que ha tingut aquesta inversió. Hi ha hagut un abans i un després, dels JJOO del 92. Els crítics amb els JJOO d’Hivern, donen com a solució, dedicar esforços cap altres projectes i camins. Molt fàcil, en quatre ratlles pretenen resoldre la problemàtica del despoblament i manca de llocs de treball, fent volar coloms, parlant de noves tecnologies i treball telemàtic. La neu té un immens poder d’atracció i transforma centenars de pobles, durant els mesos que dura. Si a la neu s’hi afegeix l’explotació adequada de tot el paisatge, es pot aconseguir activitat tot l’any. Per això es batallava i es continuarà batallant per poder-los fer. Ja no en el 2030, però sí en alguna data propera. Els JJOO, preveien la construcció de centenars de pisos i apartaments, per acollir els esportistes, primer, i després per a poder resoldre les greus carències de lloguer assequible. Centenars de famílies que treballen en l’àmbit turístic tenen greus problemes per trobar habitatge. Pertoca als ajuntaments, resoldre aquesta carència i els JJOO ho resolien. A cada ciutat es preveia tirar a terra vells edificis per construir-ne de nous,i una vegada fets servir, quedaven de propietat municipal. Qui i com es resoldrà aquest dèficit ??? El Govern ha impulsat una enquesta sobre necessitats de les zones de muntanya, amb la promesa que del que aquí surti, se’n derivaran inversions importants. Ben aviat veurem els resultats i sobretot les reaccions. Amb tots els que he parlat ho veuen amb un profund escepticisme.