Joan Roma

LA RESPOSTA ADIENT I ESPERADA. Res pitjor en una crisis que veure decisions improvisades, precipitades i sense recorregut. Es el que vam veure i viure a Catalunya, el setembre de 2017, a l’octubre i en altres moments, anteriors i posteriors. L’ anomenat “estat major del procés” estava conformat per persones més il•luminades que preparades per una confrontació que s’havia muntat amb tota mena d’improvisacions, enganys i suposicions que no tenien altre final que el més ostentós ridícul i fracàs. Així va ser. Algú ha volgut comparar aquells fets, amb els actuals, protagonitzats per un Tribunal Constitucional que s’ha fet més mal, en unes hores, que en molts anys d’exercici. No, no, res tenen a veure perquè aquí, a Catalunya es va pretendre passar per damunt del TC, donant lliçons de suposada democràcia, al que era una topinada com un temple. A Madrid, a les Corts Generals, les coses es fan d’una altra manera oimés si qui les presideixen son persones sensates, prudents, degudament assessorades per unes Lletrats que tenen una preparació i fonaments jurídics de similar o fins i tot major alçada que els propis del TC. La presidenta Meritxell Batet ( Congrés) i Ander Gil ( Senat) van actuar de manera adient i com s’espera de la tercera i quarta autoritat d’Espanya. Davant una greu crisis institucional: calma, tranquil•litat i serenitat, proclamant la fortalesa de la democràcia espanyola i exposant les eines disponibles per a fer-hi front. Mai, mai, saltar-se la Constitució. Mai, desobeir una resolució de la màxima autoritat, en matèria d’interpretació encara que sigui discutible, interpretable o com aquest cas, fruit d’unes circumstàncies mai vistes ni imaginades. Primer es compleix la resolució, després s’hi presenten al•legacions i recursos. I pel que fa la solució a la crisis ? Doncs, buscar una altra via, totalment segura, impecable i urgent. Es el que s’ha fet. En una democràcia, mai es pot coartar la independència del poder legislatiu, mai. Espanya està entre els països on impera la democràcia plena, i té els mecanismes per afrontar i resoldre quantes crisis es presentin. També aquesta. I, no hi ha mal que no comporti solucions adients. D’aquesta crisis la democràcia en sortirà més forta que abans. En primer lloc el PP i altres partits propers, comprovaran el gravíssim error comès. En segon lloc s’acabarà la corretja de transmissió entre partit i una part dels components del Consell General del Poder Judicial, i del propi TC. El mal fet, ha estat enorme, en matèria de paralització de designacions i resolucions, però sobretot de prestigi. Costarà anys recuperar la fe i la confiança en aquestes institucions. Però, precisament perquè el prestigi ha de tornar, s’han d’emprendre actuacions i modificacions de lleis que s’havien anat deixant per a més endavant. Ja no. Toca posar-les en marxa de forma immediata, sense excuses. I precisament la resolució del TC ha estat tant personal i tant equivocada que ho facilita. Així, doncs, felicitem-nos per tenir al capdavant del govern un President fort i decidit a modernitzar i a garantir que tots els poders de la democràcia espanyola, tinguin la qualitat, independència i sobirania que els hi atorga la Constitució.