Joan Roma

J.M SERRAT, MODEL DE VIDA, MODEL D’ARTISTA. No és fàcil trobar honestedat, coherència, senzillesa i alhora grandiositat d’obra i música, en una sola persona. En Serrat, ens ha acompanyat gairebé tota la vida, als qui ja tenim el cabell blanc, i, tanmateix el continuem escoltant, amb la mateixa delectació que en els primers temps. Ha aconseguit posar un reguitzell de cançons en la història personal i col•lectiva, ja no de Catalunya sinó de mig món, no en va és un dels artistes més estimats i escoltats de Llatinoamèrica. Sembla impossible mantenir-se al peu del canó, tants i tants anys, sense cremar-se i conservant una naturalitat que sols els més grans han aconseguit preservar. Si mirem o escoltem entrevistes fetes, vint o trenta anys enrere, veurem quina filosofia desprenia i quina senzillesa transmetia. Va bé recordar-ho a les joves generacions, algunes de les quals busquen l’èxit sobtat i d’aquí cap a la glòria, distanciant-se dels pobres mortals. Res d’això hem vist amb en J.M Serrat, i tanmateix era fàcil caure en el parany. Aquesta naturalitat, li ha permès configurar un estol de companys i amistats, d’una gran transversalitat, cosa que l’ha convertit en un dels millors, sinó el millor ambaixador de la llengua i cultura catalanes, en la doble versió: catalana i castellana. Agermanades. Mai enfrontades. I no ha volgut prendre part en un procés que tant de mal ha causat a la convivència i al prestigi de Catalunya. Ha preservat les seves idees i creences, per damunt de tot, mantenint el paper de referent d’una manera de ser i estar en la vida i en la societat. Sempre al costat dels més febles i els més desvalguts, amb una clara imbricació i sintonia amb el partit socialista. Tots els països, totes les cultures, necessiten de referents, i no sempre ha estat degudament entès i comprés a casa nostra. Hi ha qui entén la sintonia, en un “estàs amb mi, o contra mi”, i ell no s’ha casat amb ningú que no volgués. No li han fet falta honors i glòria, per assolir pedestal que podia aconseguir tot sol, sense ajuda de ningú. Així és com ha anat fent camí i història. Costa de creure com una sola persona pot escriure i compondre música per a centenars de composicions, d’una immensa varietat i tanmateix qualitat. Lletres amb contingut, joioses de llegir, i magnífiques d’escoltar. Una esplèndida conjunció de qualitat, harmonia, tendresa o ràbia, segons les circumstàncies. I ara, diu un llarg adéu, arreu del món, i comprova l’estimació que ha repartit pels llocs on ha anat, i per tots aquells en els que l’han escoltat. Segur queden ben pocs racons on no hagi arribat, d’aquí la immensitat de la seva obra. Però, també de la seva vida, perquè va lligada una a l’altra, i és molt important que els grans artistes donin exemple. Un dia, la persona esdevindrà núvol, però la seva obra es mantindrà. Futures generacions llegiran i escoltaran música de qualitat, cantada amb la seva veu inconfusible. Els qui l’hem conegut, escoltat i seguit, n’estem profundament orgullosos.