Joan Roma

IDIOMES, BÁSICS ,PER ANAR PEL MÓN Portem unes quantes setmanes de grans reunions a nivell mundial, amb imatges de dirigents, parlant, en cercles reduïts o en grans fòrums. Semblaria com si tots tinguessin un idioma comú que faci innecessària, la feina dels traductors i intèrprets. I no és així. No encara. S’ha destacat la desimboltura del president Sánchez, en aquests fòrums, a la vista de múltiples reunions tingudes amb els principals líders, entre els quals, els dos més importants: el president dels EUA, i el de Xina. Però, ha continuat amb un munt d’altres converses i reunions, com per deixar clar que els temps de la soledat de José Ma. Aznar i Mariano Rajoy, han passat a millor vida. I, això, gràcies al domini de l’idioma polític per excel·lència: l’anglès. Confio en que imatges i articles sobre el tema, farà veure als pares, i als estudiants, com d’important és l’estudi dels idiomes. Sí, sí, en plural. Ningú pensi que només amb l’anglès ja podem anar per tot arreu, perquè no és cert. Si es volen fer negocis, es vol recórrer món o es volen fer propostes amb altres països, res tant fonamental com parlar el seu propi idioma. D’aquí la defensa del plurilingüisme. Tenim la sort de parlar-ne dos: català i castellà, un dels quals entre els més parlats del món, amb més de cinc-cents milions. Si als dos hi afegim l’anglès, suposa poder-nos entendre amb uns quants centenars de milions més de persones, i encara ens queda temps i forces, per afegir-hi un quart entre els molts existents. Aquest hauria ser l’objectiu, al final dels estudis secundaris: quatre idiomes, parlats i escrits. Des de fa anys, estic immers en l’ensenyament del castellà, i del català. Ara, he retornat al castellà, per a facilitar la integració dels refugiats, acollits en el Centre de Protecció Internacional de Berga. Es habitual sentir parlar una dotzena d’idiomes diversos, per part dels acollits en el Centre. A tots ells els remarco la importància de transmetre el seu idioma als fills, no solament per a reforçar el concepte de llengua materna, sinó també de cara el futur. Que tots ells dominin el català i el castellà, els és fonamental per a viure i treballar aquí, però que als dos que tenen o tindran hi puguin afegir el georgià, l’ucraïnès, el rus, l’àrab, el bambara, el somali, el ioruba.... Quines grans oportunitats poden tenir quan empreses d’aquí busquin traductors o intèrprets per a poder treballar directament amb tots aquests països. Conec un bon nombre de situacions en que el simple ús de la llengua materna, els ha obert portes, mai somiades. D’aquí que es valori l’estudi i coneixement, i s’actuï en conseqüència. Tornant al principi, imaginem-nos la soledat d’aquests caps de govern que només hi van amb el seu idioma. Han d’anar per tot arreu amb un intèrpret al costat, cosa que impedeix el contacte personal, immediat , obert i directe. Quedi clar també que per molt bo i veterà que sigui l’intèrpret mai podrà establir el mateix grau de confiança i proximitat entre dirigents que han d’anar parlant amb frases curtes, a l’espera siguin traduïdes, per a poder continuar amb la conversa. He tingut algunes experiències en el passat, i puc afirmar que res millor com poder fer us dels idiomes, de forma directa sense intermediaris. D’aquí el meu fervor personal pel plurilingüisme.