Joan Roma

ESPANYA, CAPDAVANTERA EN ACOLLIMENT DE REFUGIATS. La situació geogràfica d’un país, facilita o entorpeix l’arribada de refugiats. Si més no per via marítima, la més accessible per a la majoria que provenen de països africans. L’ideal seria poder acollir de forma precisa i ordenada, però la fam i les guerres ho impedeixen. Cada any, son desenes de milers els qui proven sort, després de llargs trajectes, des dels seus països d’origen fins a les costes més properes a la península. D’aquí, amb tota mena d’estris intenten arribar a Espanya, a Itàlia o a Grècia, els 3 països més propers. El país més concernit per l’arribada d’emigrants, és el nostre. Segons sigui el temps, desenes de barques, o altres elements flotadors, intenten traslladar als qui han pogut pagar passatge. Un passatge precari, en aigües perilloses, amb màfies que davant qualsevol eventualitat els deixaran a la seva sort...i si finalment arriben, inicien un llarg procés d’identificació, documentació i tramitació de papers. Es en aquest punt quan entren en funcionament un centenar de punts d’acollida, repartits per tota la geografia espanyola. Un d’ells es troba a Berga. Aquí, tenim el Centre de Protecció Internacional de Creu Roja, en conveni amb l’Ajuntament i altres entitats. En aquest Centre, s’acull a 50 refugiats, arribats a qualsevol punt del país. Ha complert ja 6 anys d’existència, i han estat prop de 600 els refugiats que s’hi ha atès. Alguns hi passaran pocs dies, altres unes setmanes, i molts, uns quants mesos. Un equip de professionals en diferents àmbits, s’encarreguen de facilitar l’arribada, programar visites mèdiques, iniciar els processos d’identificació, documentació i tramitació de la petició de refugiats. Uns l’obtindran, altres no, però a tots s’atén en tot el més indispensable. La meva relació amb el Centre, prové de ser soci – voluntari de Creu Roja. Durant uns anys vaig donar classes de català a immigrants d’arreu del món, i quan va obrir el Centre, em van proposar ser el professor de castellà. Es la feina que tinc encomanada a raó de 3 classes, 3 dies a la setmana. L’objectiu és aconseguir que en 5, 6 o 7 mesos siguin capaços d’entendre i parlar en castellà, en temes bàsics. Tots ells poden optar també per estudiar català, si ho desitgen. La composició de les meves classes, dona una imatge clara dels conflictes a nivell mundial. Molts son totalment desconeguts per la gent. No surten en les noticies ni a les primeres pàgines dels mitjans de comunicació. Altres, han deixat de ser noticia. Perquè us en feu una idea, a dia d’avui, tinc alumnes/ refugiats, procedents de Senegal, Burkina Faso, Mali, Síria, Afganistan , Azerbayan, Geòrgia, Somàlia, Rússia, Ucraïna, Congo, ... Es habitual tenir sempre una quinzena de nacionalitats, amb alguns també procedents de països llatinoamericans, que en aquest cas, no necessiten venir a les classes de castellà i es poden decantar pel català. La feina és immensa, plena de dificultats i tramitacions farragoses, però els resultats son encoratjadors. Caldria més recursos tècnics, humans i econòmics, però s’aprofiten al màxim els que es tenen, i poc a poc els contingents van aixecant el vol, quan troben feina i habitatge. Aleshores, ens diuen adéu, agraïts per una acolliment molt més generós i eficient que el d’altres països europeus. Son ells qui ho diuen, mitjançant converses amb amics, familiars i coneguts que han anat a parar en altres indrets. I s’integren aquí. I troben feina en molts d’aquells oficis que no volen els d’aquí, de manera que a banda de ser acollits, col·laboren en el nostre progrés. No ho oblidem.