Joan Roma

DEL BREXIT AL CEL. Seguir, en viu i en directe, pels canals anglesos tot el procés del Brexit, porta a fer les degudes comparacions amb els impulsors del nostre procés. A un i altre lloc, es venien els beneficis del referèndum de sortida, com l’entrada segura al cel, és a dir, al paradís. Allà ,es volien alliberar de la bruixa UE, aquí de la ventafocs, Espanya. Després d’anys de dependència, sotmetiment a unes regles estranyes, i massa controls, tocava sortir d’aquest infern, per iniciar una nova vida, lluny de tantes penalitats. El trencament seria ràpid i indolor. En unes setmanes, quedaria clar què era d’uns i dels altres, i adéu siau, cadascú a casa seva i Déu, en la de tots. Allà van necessitar tres llargs anys per negociar el divorci, i encara han quedat detalls importants, mal tancats; aquí els més espavilats independentistes preveien resoldre el repartiment de patrimoni i existències en tres o quatre setmanes. Les campanyes d’uns i altres podien haver sortit de la mateixa empresa de comunicació, perquè eren una llista de maldats històriques, topades, dependències, decisions perjudicials, exportació de riqueses cap altres indrets, ofegament de les potencialitats pròpies, menysteniment de les iniciatives innovadores, etc. En definitiva, continuar sota el mateix paraigües portava molts més inconvenients que avantatges. La solució: la independència. I heus aquí que podem avaluar i sospesar si la Gran Bretanya ha entrat en el cel promès o pel contrari s’ha ficat en un infern de mil dimonis. També en això va bé seguir l’evolució, en viu i en directe, pels mitjans de comunicació britànics. Pel que veig i constatem a nivell general, l’engany va ser monumental. De fet, els principals promotors del Brèxit estan tots desapareguts. No n’hi ha cap que hagi comparegut per demanar perdó per les mentides, falsedats i tripijocs fets servir per enganyar a la gent. Aconseguit l’objectiu, que cadascú s’espavili com pugui. I podem veure com un gran país, tercera potència de la UE, cedeix el pas a Espanya, i es fica en un llarg túnel de foscor, inseguretat i inestabilitat política, econòmica i de lideratge mundial. Tampoc aquí s’han reconegut errors, ni s’ha demanat perdó per tantes mentides i falsedats, per un procés mal organitzat, mal liderat, farcit d’improvisacions i enganys que va acabar amb la fugida a la desbandada dels principals actors. Allà, estan patint una davallada brutal en qualitat de vida i oportunitats, amb una enorme incertesa sobre el present i futur immediat. Aquí, van trencar la dinàmica de progrés i lideratge territorial, per entrar en una crisis social, acompanyada d’un brutal descens de l’activitat econòmica i financera, que encara no ha tocat fons.Els britànics tardaran a reconèixer tants errors i atrapar el temps perdut, nosaltres vam aturar el camí del procés, si bé encara en patim les conseqüències. Toca, ara, reparar danys, recuperar el seny perdut, i refer els ponts trencats, dintre i fora del país. Necessitarem molts anys per tornar al punt de partida, i recuperar el lideratge perdut. Els danys han estat immensos, en un lloc i altre, però de res serveix plorar si no comporta canvi de rumb. Allà tardaran, però ho faran. Aquí, ho tenim a punt per fer-ho. Salvador Illa està a punt per liderar-ho.