Joan Roma

CONSISTORI O GERIÀTRIC??? En política, s’ha de saber-hi entrar amb la mateixa finesa i intel•ligència, que a l’hora de sortir-ne. He vist dotzenes de biografies esplèndides, espatllades, per no saber assumir la darrere etapa. I sóc un gran defensor de mantenir activitat fins que el cos i la ment aguanti, però mai a costa de fer nosa, o impedir el pas a nous valors i noves generacions. Cada cosa al seu lloc, i cada activitat, en el seu moment. Se’ns ha de valorar pel que fem, malgrat l’edat, conscients de ser productius perquè hem sabut adaptar-nos a les noves circumstàncies. Hem de ser honestos amb nosaltres mateixos, i amb els que ens envolten, sobretot si de nosaltres en depenen altres persones, col•lectius o societats. Per experiència pròpia, i, precisament per haver vist decisions inadequades, en altres, vaig decidir continuar actiu, però en segona o tercera línia, compaginant feines de partit, amb altres de voluntarietat social. L’edat ho aconsellava, la realitat ho ha corroborat. Faig aquesta introducció, davant la decisió de Xavier Trias ( Junts) , de repetir de candidat a alcalde de Barcelona, després de la renúncia d’Elsa Artadi. Amb 76 anys, malalt de Parkinson, empren un camí que el portarà amb 77 anys a repetir de Regidor, i segons com siguin els resultats, a optar a l’Alcaldia de la capital. Es raonable, és el millor per a la ciutat ? No parlo d’ell personalment, sinó dels qui d’ell dependran. No és el mateix decidir continuar actiu de professor, de jardiner o de pediatre, que de Regidor, i menys, d’Alcalde. A un polític se li ha de demanar disponibilitat, capacitat i entrega al càrrec. Ho pot fer en les condicions que té ??? Si aquesta candidatura és qüestionable, molt més ho és la d’Ernest Maragall. Un etern candidat a tot, a l’ombra durant anys del seu germà, Pasqual, i que arribada l’hora per part del PSC, de passar a segona fila, se’n va a ERC, partit que el recicla, a falta d’altres ,per anar de candidat a l’ajuntament de Barcelona. Es un dels que no entén el “fer nosa”, o donar pas, i encara menys assumir anys i hora de jubilació. Amb 79 anys, ha decidit optar de nou a l’Alcaldia de la capital. Segurament la seva decisió ha facilitat la de Xavier Trias, puix que es porten 2 anys de diferència. Si un té problemes ,no és menys penós veure la incapacitat de portar una simple safata de menjar i beure de la barra del bar del Parlament, a una taula situada a pocs metres. Es honest presentar-se a les eleccions ? No parlo de legal, que per descomptat, ho és ,però no parlem d’una regidoria o una alcaldia d’un poble de dos o tres-cents habitants, parlem d’una gran ciutat, capital d’un país, aparador mundial, arran els JJOO del 92. Un càrrec que obliga a una dedicació intensa i extensa, dintre i fora de la ciutat. Un càrrec que ha de moure equips i col•lectius, en moments d’especial dificultat i rellevància. Ho sento, però quan algú no té la honestedat política, ni el seny per decidir, haurien de ser els seus partits els qui en fessin ús. No ha estat el cas. Espero i confio en que els barcelonins hi posaran el seu, per evitar que el Consistori es converteixi en un geriàtric.