Joan Roma

ANIMATS I PREPARATS. Ahir, diumenge 11 de desembre, tingué lloc en el Palau de Congressos de Barcelona, un d’aquells actes que em va recordar altres de molts anys enrere. Per la quantitat de gent, fins el punt d’haver d’habilitar una gran sala annexa, a la sala principal, però sobretot pels ànims i entusiasme de tots els assistents. Després dels complicats anys del procés, ahir hi havia ganes de trencar cadenes, trencar silencis i mals rotllos i mostrar la satisfacció i alegria per la feina ben feta en el Govern Central, en governs autonòmics socialistes, i en centenars d’ajuntaments, des del govern o des de l’oposició. L’esclat va ser unànime i sostingut al llarg de tot l’acte. I va començar amb una alcaldessa – mitinera, com és la Lluïsa Moret, de Sant Boi de Llobregat, va continuar amb Jaume Collboni, cada vegada més a prop d’assolir l’alcaldia de Barcelona, va rematar la feina Salvador Illa, amb un encès discurs a favor de la força tranquil·la del PSC, i va donar pas a Pedro Sánchez. Tots quatre van saber donar el punt just d’obra de govern, d’entusiasme i preparació, per assolir els reptes que tenim al davant. Al maig de l’any vinent, les municipals, i amb elles, els consells comarcals i les diputacions. A continuació, molt probablement tindrem les eleccions al Parlament de Catalunya, amb un Salvador Illa, cada vegada més afermat com a proper President, i finalment les eleccions generals, amb un Pedro Sánchez que ha demostrat dintre i fora del país, tenir la preparació, l’empenta i l’ambició per a esdevenir figura referent de tots els presidents de la UE. Es en actes com el d’ahir, quan el partit pren el pols i es mira cap endintre per veure si estem a punt pels reptes que tenim al davant. Ahir, hi havia entusiasme, tant com havia vist anys enrere, en situacions radicalment diferents. Es notaven les ganes de mantenir els ajuntaments que tenim, i guanyar-ne un munt d’altres, començant per la capital. I , hi havia entusiasme per la figura de Salvador Illa al capdavant del Grup Parlamentari en el Parlament de Catalunya, posant les condicions per a aprovar pressupostos i fer possible algunes de les grans obres de país. I, hi hagué un esclat de satisfacció i orgull per la gestió política de Pedro Sánchez. Qui podia pensar en els moments àlgids del procés, l’any 2017, que anys més tard un president socialista seria capaç d’apagar tots els focs i anar recuperant el seny perdut. Tothom és conscient de les dificultats i del temps que es necessita per arribar a bon port, però ningú dubta del camí emprès. Així, doncs, a la sortida tot eren cares satisfetes, per haver assistit a un altre acte històric. De tant en tant convé ajuntar la gent, per donar explicacions, sí, però també per retrobar-se uns i altres i comprovar que anem pel bon camí. Ahir va ser un d’aquests dies, i de ben segur, haurem aconseguit carregar piles per una banda i emprendre l’impuls definitiu fins a les eleccions municipals, moment àlgid per a posar les bases per les dues eleccions vitals, següents: les del Parlament i les Generals. Ahir va quedar clar que hi ha entusiasme i preparació, dos elements vitals, per a assolir l’èxit dels reptes.