Joan Roma

PERÒ, ALGÚ S’HO CREU ??? Amb el batibull que veiem en el món independentista, va i surt Dolors Feliu, la presidenta de la ANC a proposar la “implementació de la independència en el trienni , 2023 – 2025”. Jo em demano, algú s’ho creu, o la creu ??? Es que costa d’imaginar que persones adultes, més o menys llegides i estudiades, puguin seguir a aquesta revolucionària de saló, que treballa, amb un bon sou, de funcionària de la Generalitat. Si en algun moment la ANC tenia credibilitat, crec que l’ha perduda, en els darrers anys i no li veig el poder de convocatòria, d’altres temps. Bé, de fet, aviat ho comprovarem perquè volen fer una gran mobilització el 6 de desembre, el dia de la Constitució, per a mostrar el seu rebuig a la proposta de modificació del delicte de sedició. Ja és ben curiós que una proposta reclamada i reivindicada per una part dels independentistes, sigui ara blasmada i criticada fins extrems difícils d’imaginar, anys enrere. Semblen haver-se ajuntat tots per anar contra ERC. Curiós país el nostre, en que sembla impossible, consensuar temes, ni que siguin elementals. Veurem com segueixen els esdeveniments, però de moment la guerra s’ha obert entre ERC i Junts. I aquests compten amb altres aliats com la ANC, Omnium i la CUP. Una bona manera de mostrar al món la poca credibilitat del mon independentista, que no es posa d’acord ni per modificar aspectes que fins fa poc criticaven de manera unànime. Tornant al principi. Em sembla una frivolitat immensa fer una nova crida a la independència quan no hi ha cap element que es pugui aportar com a motiu per fer-la possible. Si no ho va ser l’any 2017, molt menys ho és ara. Per què , doncs, aquesta proposta ??? Què pretenen, si saben que no té cap possibilitat de fer-se realitat ??? Jo crec que és una via desesperada per mantenir presència en els mitjans de comunicació, per fer veure que estan vius i actius. Fatal decisió perquè si per mostrar que algú està viu, és dir bestieses, abans li arribaran les absoltes. En fi, suposo que tots ja estem cansats de tanta disbauxa i tanta frivolitat. Hauran de tenir dos o tres fracassos més, per donar-se compte de que el seu temps ha passat i el millor que podrien fer és pensar en la dissolució. Com més esperin , pitjor serà.