Joan Roma

FILLS DE LA TRANSICIÓ, HEREUS DEL 82. Sense cap mena de dubte, els qui hem viscut la Transició i la victòria socialista del 82, hem estat uns privilegiats . Dels dos fets històrics, n’hem d’estar especialment orgullosos perquè van significar els millors 20 anys dels darrers 200 anys de la història d’Espanya. Reviure ara, imatges , textos i sobretot realitats d’aquells anys, suposa haver dut a terme una tasca, reservada a autèntics líders i homes i dones d’Estat. Es tant enorme la feina feta que omple pàgines i més pàgines de les nostres vides quotidianes. Sembla impossible haver transformat tant un país, en tants pocs anys, i tanmateix així va ser. Per això és de vital importància reivindicar-ho i exigir no només respecte per la feina feta, sinó preservar-la per les generacions presents i futures. Queda clar que tots els avenços aconseguits es poden perdre si determinats partits arriben a governar. Ho hem vist fronteres enllà, ho proclamen els partits de dreta i ultra dreta d’aquí. Ara, com abans, el Partit Socialista és el principal valedor i garant de les llibertats i progressos aconseguits. Ho hem de tenir molt clar, perquè els retrocessos son possibles si els governs cauen en males mans. Parlo en plural perquè tant importants sons els governs municipals, com els autonòmics, i per descomptat el més rellevant de tots: el central. En uns temps en que la llunyania, i sobretot el desconeixement, per no dir la ignorància, treuen valor a la feina feta, hem de reivindicar la Transició, perquè fou exemplar, en la mesura de les circumstàncies. Mai es pot traslladar als temps actuals, el que fou la batalla per passar d’una dictadura a una democràcia. Es va fer, utilitzant tota mena d’eines disponibles, amb un enorme seny i alhora valentia. El resultat fou històric. Com històrica fou la victòria del 82, amb 202 diputats/diputades que donaven àmplia i plena disponibilitat a avalar els canvis profunds que necessitava el nostre país. Amb tot, trobar i posar en marxa les reformes de tota mena que requeria Espanya, exigia disposar de caps pensants, preparats, disposats i entregats a la causa. No solament es van trobar sinó que emprengueren camins d’excel·lència que apareixen com increïbles, a hores d’ara, amb les eines de que disposaven, aleshores. Per raons d’edat i càrrecs diversos, he conegut tots els Ministres que el PSC va aportar al Govern Central. I no solament als Ministres sinó també altres càrrecs de primer i segon nivell. De tots ells /elles en poden estar legítimament orgullosos. El PSC va formar part d’aquells governs, amb peces de primer ordre. Les xifres rodones, donen peu a celebracions i records com els que estem duent a terme aquests dies. Moments en que no solament recordem els grans mítings, sinó la nit electoral, els primers passos del primer govern, les primeres grans decisions, l’entrada a la UE, la universalització de la sanitat, els grans canvis en Defensa, en les llibertats individuals i col·lectives, en les reconversions, en la modernització de les administracions, i amb elles de totes les estructures productives. I tants i tants rellevants canvis que van posar les bases de la Espanya moderna, progressista i capdavantera a nivell de la UE, i fronteres enllà. Legitimats i avalats per aquells avenços, mantenim alta la bandera de la transformació com per treballar per la continuïtat. Ho necessita el país, ho necessita la UE, i sobretot ho necessitem tots nosaltres per demostrar l’eficàcia de la nostra acció política. Hem de fer entendre a les noves generacions que el progrés no ve tot sol, sinó hi ha algú que l’encapçali i el defensi, i que tot el guanyat pot ser perdut en uns instants si cau en males mans. Vam ser protagonistes del canvi, continuem sent protagonistes del progrés i les llibertats.