Sunday, November 13, 2022

 

DE QUIN PAÍS PARLEM ???- Art. Nació Digital Solsona

DE QUIN PAÍS PARLEM ??? Porto anys fent un seguiment de debats, tertúlies, programes especials o no tant especials del món independentista, en els principals mitjans de comunicació. Queda clar que parlen d’un país inexistent. M’explico. Si Catalunya té 7,8 milions d’habitants, en deixen més de 5 milions, fora del seu àmbit. Els consideren “ els altres catalans”, o els de “fora”. De fet, tenim a Catalunya, prop d’un milió de persones d’arreu del món. Quan dic d’arreu del món, vull dir , procedents d’un centenar de països amb especial incidència de vuit o deu nacionalitats. Aquests serien, “els altres, altres, catalans”, continuació de les onades migratòries del anys 60 i 70, procedents de diferents regions espanyoles. Amb aquestes xifres a la mà, queda clar que un govern responsable, ha de governar per a tots, sigui quin sigui el seu origen. Aquí, és on topem amb els independentistes, no disposats a globalitzar la seva acció. Al contrari, es volen mantenir en un cercle, cada vegada més reduït, deixant de banda, una immensa majoria de ciutadans. No es donen compte que hi ha realitats que existeixen, es vulgui o no, i que han arribat per quedar-se. Res serà igual que anys o decennis enrere, perquè la vida segueix i les coses canvien, agradin o no. Si algú mira les estadístiques veurà que per cada nen, de parella catalanoparlant, en neixen dos, que tenen el castellà o altres llengües maternes. Que per cada ballador de sardanes, n’hi ha deu que ballen flamenc, o vint que ballen balls en línia. Que hi ha grans processons de Setmana Santa, que son equiparables a d’altres de diverses CCAA espanyoles, o de Llatinoamèrica. Que a la Feria de Abril, del Parc Fòrum i Sant Adrià , hi passen més d’un milió de persones, i que a cada jura de bandera que organitza l’exèrcit, hi participen milers de persones, es faci a Figueres, a Girona, Barcelona, Lleida o Tarragona. Què vull dir amb això ? Doncs, que la majoria de batalles i debats, sobre el present i futur de Catalunya, està viciat d’origen, perquè és parcial. Es parla d’una Catalunya amputada, que poc té a veure amb la realitat. D’aquí que expressions com “España ens roba”, “Estat opressor”, “Forces d’ocupació”, i tantes altres, son de consum intern, per una petita part del país, mai superior a un terç dels habitants de fet. Per això, ja poden dir i repetir, “ho tornarem a fer”, o “complirem el mandat de l’1-O”, i altres lemes, que tot va a parar a la paperera de la història. No hi ha, ni hi ha hagut mai cap majoria disposada a saltar pel precipici i trencar amb Espanya i la UE. Poden parlar, debatre i fer enceses tertúlies sobre suposades i imaginades campanyes contra Catalunya. Veure malifetes, en totes les accions i actuacions de l’Estat, i inventar greuges de tota mena, que una immensa majoria no donarà mai un pas endavant, per trencar la legalitat vigent. Tot és millorable i tot és exigible de ser modificat, però , en democràcia, seguint els camins que marca la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. Qui vulgui buscar dreceres o decidir, en funció d’una part del país, toparà amb l’estat de dret, i amb la majoria de ciutadans de fet.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?