Joan Roma

MIRALLS DEFORMADORS. No sé si recordareu alguna visita feta a algun parc d’atraccions, en el qual hi havia un passadís amb miralls deformadors. Tan aviat et podies veure gras com un cabàs, que prim com un fil, alt, baix, etc. Doncs bé, em dona tota la impressió que els partits i moviments independentistes estan ficats en un passadís, llarg, molt llarg, amb multitud d’aquests miralls, sobretot dels que engrandeixen les imatges. Ho dic perquè veuen ells , el que no veu ningú més. Almenys en un munt de temes que son fàcilment comprovables sobre el terreny, a no ser que pateixis aquests efectes deformadors. Per exemple, no accepten de cap manera el descens de participants ni defensors de la independència. Troben excuses, sempre i en tot lloc per justificar que si abans deien tenir 700, 800 o fins i tot un milió a les Diades, ara només en tinguin 150.000, generosament comptats. Tampoc volen veure la desaparició de llaços grocs, arreu del país. No sé, suposo que acostumats a veure’ls, creuen que hi continuen sent. En fi, seguim. Tampoc accepten la disminució dràstica d’estelades en edificis, ports i muntanyes. El mateix els hi passa pel que fa concentracions i celebracions de dates i fets històrics , amb ben pocs seguidors. Però els més convençuts, els més fanàtics, ho justifiquen en el mal temps, en que és un dia de festa, o que no s’ha informat prou a la gent. Si això passa, en el que podríem dir, imatgeria i moviment, del procés, molt més ampliat ho veiem a nivell judicial quan qualsevol informe d’alguna comissió d’algun organisme emet un dictamen, ni que sigui generosament subvencionat per la Generalitat, toquen les campanes i anuncien un prompte èxit internacional. En aquesta matèria hi ha uns quants periodistes i tertulians que veuen càstigs a Espanya, dia sí, dia també. Anuncien grans escàndols i grans sancions al Regne d’Espanya per la opressió i repressió que exerceix sobre els partits i moviments independentistes. No volen acceptar ni reflexionar sobre la situació internacional d’Espanya, que en res ha vist disminuït el seu prestigi i consideració. Però, per ells, això no és cert i poden repetir fins a l’extenuació que Espanya és un estat arbitrari, similar a d’altres autoritaris. I ja està, es queden tan amples. Que totes les agències de qualificació democràtica a nivell mundial, posin Espanya en el lloc 21, no els convenç. Vaja que ho ignoren plenament i no es creuen aquesta qualificació. I ja està. De fet, està més que comprovat que qui està abduït pel procés no escolta raons, ni es creu informes ni arguments perquè té el cervell concentrat en una sola cosa. La resta son invencions. Doncs bé, tard o d’hora toparan amb la realitat. De fet, centenars de milers de persones que el seu dia es van mobilitzar, impulsades per enganys i subterfugis, han tornat a casa i no tornaran a sortir. Es pot enganyar una vegada, a tota una generació, però ningú es pensi que ho pot tornar a fer. Es més, ben aviat provaran la seva medicina i veuran el canvi electoral que vaticinen moltes enquestes. Farts de mal govern, i invents , apostaran pel bon govern. Aviat ho veurem.