Joan Roma

I VOLIEN LA INDEPENDÈNCIA !!! Ho he dit i repetit, en múltiples llocs i ocasions que malament va un país, quan vol jugar a primera, amb jugadors de segona. Una de les nostres principals febleses és la mediocritat dels membres del Govern i dels partits que el conformen. Una bona prova és tot el procés independentista. No és el mateix tenir de Consellers, ex alcaldes de Girona, Lleida, Manresa i per descomptat de Barcelona que de Santpedor, Ripoll o Vilanova i la Geltrú. La preparació d’uns i altres, és necessàriament molt diferent i en els seus actes, es veu la distància sideral que els separa. Dic això, com a mostra de que amb uns dirigents com teníem en els anys del Tripartit, mai, repeteixo mai, s’haguessin dut a terme, les accions i actuacions que van protagonitzar els responsables del procés. Un mínim de coneixement intern i extern, era suficient per no emprendre aventures, condemnades al fracàs més rotund. Intern, perquè de set milions i mig d’habitants, encara que aconsegueixis tenir-ne dos milions a prop o molt a prop, en queden més de quatre o cinc, fora de joc. Amb aquesta relació cap líder, amb un mínim de sentit comú, gosaria emprendre un camí cap al pedregar. Era un fracàs més que anunciat, des del primer dia. Extern, perquè cap país del món, cap, donarà suport a uns destralers que pretenien declarar la independència sense tenir res a punt. Es més, sense cap finançament que els permetés sobreviure quinze dies, ni cap potència que els avalés, ni cap suport majoritari a nivell intern, ni cap figura internacional que podés recolzar aquesta via. En fi, uns autèntics desmanegats capaços de portar tot un país al desastre sense voler reconèixer la impossibilitat de l’embat. Érem molts els qui ho vam criticar, els qui ens hi vam oposar i els qui vam restar fidels a la legalitat. Ja vam avisar que anar darrere uns il·luminats acabaríem malament, però és que qui els coneixia una mica, es posava les mans al cap de pensar en que podien esdevenir “ministres” d’una república imaginària. Si algú tenia dubtes, ara té la realitat. Un any i mig de baralles constants, fins l’esclat final. Junts se’n va, i ho fa no solament amb un fort cop de porta, sinó amb ànims de torpedinar tota l’acció de govern. Se’ls en fot, Catalunya, la batalla és per ocupar espais de poder. Uns i altres!!! Volien la independència i s’estan carregant l’autogovern !!!. Si en deu anys de procés el país ha retrocedit en tots els àmbits, en un any i mig de Govern, s’han carregat la capacitat de governar. Ara només queda esperar les properes eleccions per enviar-los a casa per a molts, molts anys. El país necessita un relleu immediat que passi per posar al dia tot el que l’independentisme ha espatllat, i dediqui tots els esforços a pensar i resoldre els problemes de la gent. Ni més ni menys.