Joan Roma

EL TRIOMF DE LA FRIVOLITAT !!! Si una paraula defineix tot el vist i seguit del procés independentista, aquesta és : frivolitat. Una frivolitat immensa, que no va acabar en drama, per ben poc. Va ajudar, l’enorme ineptitud i mediocritat de tots els protagonistes, fins el punt de superar tot l’imaginable. I si bé el procés ha acabat, la frivolitat continua ben viva, en els partits i moviments independentistes. Parlar encara de mandat de l’1-O, d’autodeterminació, amnistia, referèndum acordat, ets, suposa viure en una altra dimensió. La que fan servir unes desenes de milers d’il•luminats. Poc a poc, s’aniran reduint fins quedar en els óssos. Però, ara i aquí, la frivolitat ha produït uns nous efectes, difícilment imaginables, en un espai tan breu de temps. Incapaços d’acordar un pla comú, en un govern de coalició, la frivolitat de Junts ha competit amb la del president Aragonés, i plegats, han fet saltar els ploms. Adéu siau , amb cop de porta inclòs, recomposició del govern, de pressa i corrents, per donar la sensació de que aquí no passa res. El govern, “milhomes”, portarà la nau a port. El problema d’una situació com aquesta és que estem en democràcia, malgrat alguns la vulguin rebregar fins extrems insospitats. En qualsevol país, pretendre governar amb 33 diputats, sobre un total de 135, seria insòlit, i diria jo, una frivolitat. Ben aviat ho veurem. I és que no solament tenen 33, és que a més volen prescindir dels 33 del PSC; el primer partit del Parlament. Suposo que amb tantes crisis han oblidat, saber sumar. Ho dic perquè en una Cambra de 135, es necessita un mínim de 68 diputats per aprovar les propostes. Algú creu que Junts, donarà suport a les iniciatives del Govern, simplement perquè li cauen bé ??? Es que no han escoltat les declaracions de la direcció del grup parlamentari ? Els qui hem estat en el govern o a l’oposició en alguna de les institucions del país, sabem que no disposar de la majoria absoluta, equival a tenir una vida curta i infernal. Cada Ple, cada Comissió es convertirà en una batalla per contradir, modificar i substituir els textos del Govern, de manera que en pocs mesos hi haurà dotzenes, o centenars de resolucions, contràries a les seves posicions. L’ oposició pot imposar el ritme, les prioritats i les accions del Govern, perquè per això té la majoria suficient. Es el que veurem en els propers mesos. També en el cas dels pressupostos, eina fonamental per l’acció de govern. Si no son capaços d’aprovar-los haurien de plegar i convocar eleccions, perquè no es poden deixar perdre prop de 3.000 milions ,per afegir als pressupostos de l’any vinent. Però, tot i ser molt importants els pressupostos, hi haurà dotzenes d’altres qüestions que seran portades al Parlament pel seu debat i votació. També aquí veurem posicionaments molt contraris a la idiosincràsia de cada partit. L’oposició fa estranys companys de llit, i podrem veure votacions trufades de contradiccions, entre el que s’afirmava i defensava anys enrere, i el que s’aprova a dia d’avui. La frivolitat pot existir, però mai , persistir !!!