Joan Roma

EL POC ENTUSIASME DEL GOVERN AMB ELS JJOO. No cal repassar gaire l’hemeroteca per constatar el canvi profund d’ERC respecte la celebració dels JJOO d’hivern. D’unes reticències i crítiques genèriques, a passar al davant, no fos cas que la candidatura prosperés i els agafés amb el peu canviat. Per sort, per ells, el posicionament absurd i més aviat infantil del president de l’Aragó, va resoldre una situació poc còmode. I ara, volen fer veure que es posen al davant d’una nova petició, ja sense “socis” que els destorbin. Es sincera aquesta proposta ??? Ho sento, però la veig totalment artificial, i molt poc sincera. Perquè? Doncs, per les circumstàncies que envolten la no presentació de la candidatura conjunta, i el profund cabreig existent en amplis territoris del país, cosa que pot produir danys considerables, a les candidatures d’ERC , de cara les municipals de l’any vinent. No s’ha de sortir als mitjans de comunicació per veure la decepció, l’enuig per no dir el fort emprenyament existent a la Vall d’Aran, i a una desena de comarques de muntanya, de Lleida, a més de la Cerdanya, Berguedà i Ripollès. Ja poden posar excuses que una part del fracàs ha estat par la part catalana. Es certa la gran aportació feta pel president Lambán, però amb altres components en el govern, les distàncies s’haguessin escurçat fins arribar a un acord final. S’ha vist massa clarament, les poques ganes d’arribar a acords, i el donar per bona la no presentació de candidatura. I ara??? Es podia deixar abandonat el projecte o mirar de treure’n profit, ni que sigui amb un projecte escapçat i poc entusiasta. De fet, l’entusiasme, es fa difícil, veient en quines mans l’ha posat el Govern, però bé, es vol fer veure que res està perdut i que es pot recuperar per anys a venir. Perquè no el 2034, o el 2038 ??? He vist la reacció dels alcaldes més directament implicats en la possible candidatura, i la cara es reflex de la incredulitat i la falta d’empenta, del projecte. Evidentment que és possible presentar candidatura individual, buscant en altres països les infraestructures, equipaments i serveis que no tenim aquí, però falta base, entusiasme, veracitat. Res a veure amb les bases, posades pels JJOO del 92. Sí, van ser excepcionals i difícils de repetir, però com a mínim s’hauria de procurar un gruix de persones i territoris, entusiastes. Per entendre’ns, estaria molt més segur de l’èxit si el Govern català delegués en el Consell d’Aran , la preparació i fonamentació de la candidatura, que si la fa el propi Govern. Un gran projecte precisa d’una base sòlida, coneixedora de les potencialitats, i llençada a fer-lo possible. El Consell d’Aran, ho té, només falta se li donin les eines i competències per a demostrar-ho, i la resta de territoris el seguiríem amb més seguretat, garanties i entusiasme que si ho vol fer el Govern. No es vulgui enganyar, per sortir del pas, i evitar crítiques i renúncies d’alcaldes i regidors, que de forma callada però efectiva han decidit anar-se’n a casa. Fer veure que tot pot renéixer i res està perdut, no cola. Massa anys de promeses no complertes i massa anys de deixadesa a persones i territoris com per ara, voler entusiasmar amb simulacres de projecte, poc engrescadors.