Joan Roma

TROBADA D’EXALCALDES I EXALCALDESSES – 17 / 10 / 22 D’on venim, cap on anem ? “Entra amb nosaltres a l’Ajuntament”, lema del partit a les primeres eleccions municipals, a l’abril de 1979. Potser seria adient “Torna amb nosaltres a l’Ajuntament”, com a lema de les de maig de l’any vinent. Entre mig, 44 anys de democràcia municipal. Mai, havíem tingut un espai tant ampli de llibertat i progrés. He fet 40 d’aquests 44 anys, en un petit ajuntament de 500 habitants, a la comarca del Berguedà ( Borredà), 12 com regidor de govern i 28 com alcalde. Puc assegurar que l’experiència ha estat única i irrepetible. Vam trobar l’ajuntament, despullat de tota utilitat. Era un simple espai, vell i atrotinat, de gestió de papers indispensables per la vida quotidiana: registre civil, i algun document propi, per temes molt excepcionals. Els serveis, en mans privades o simplement no existien. El primer pressupost va ser de poc més de 6.000 euros. Al cap de 40 anys, el vam deixar en poc més d’un milió. I aquí sí, podem dir que “tot estava per fer i tot era possible”, afegint-hi, gràcies a la Diputació de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya, per aquest mateix ordre. Mirant enrere, sembla impossible haver gestionat uns quants milions d’euros, amb uns mitjans tècnics i administratius mínims. Però, així ha estat, de manera que en 40 anys vam recórrer un camí que a la majoria de països europeus van precisar 60 o més anys. El ritme frenètic que portàvem, i les ajudes aconseguides van permetre la renovació de totes les infraestructures, equipaments i serveis, alhora que en creàvem molts, a mesura que les necessitats apareixien. Els i les socialistes podem estar legítimament orgullosos de la feina feta, perquè hem demostrat dedicació, eficàcia, honestedat i una gran predisposició per la gestió. La bona gestió, indispensable per traduir esforç, en realitats. Però, en aquest mirar enrere, ens vam trobar un obstacle mai imaginat en un país democràtic: el procés independentista. Durant uns anys, en un Estat democràtic, vam ser perseguits per mantenir-nos fidels a la legalitat. Vam tenir i mantenir la bandera de la democràcia, i per aquest motiu vam ser amenaçats, pressionats, blasmats a nivell personal i polític, amb clars intents de fer-nos caure, puix érem considerats un obstacle per les entitats i partits independentistes. Els alcaldes/ alcaldesses, regidors i regidores, vam patir una persecució mai imaginada, que no ha tingut el reconeixement general, ni el càstig merescut. Les entitats i partits independentistes, han estat els nostres opressors i repressors, en un esforç coordinat que ha durat prop de deu anys. Diguem-ho, alt i clar, perquè ni ho han reconegut ni han demanat perdó. Ha estat un període molt dur, i això ens ha de portar a reclamar accions i actuacions perquè mai més es pugui reproduir. I la millor manera, és continuar l’esforç de presència a tot el territori, de manera que tinguem grups municipals, en el govern o a la oposició, en el major nombre de municipis del país. D’aquí que reclami un esforç especial per a cobrir l’immens territori de la Catalunya rural, amb uns 400 municipis de menys de mil habitants. Tornem a l’ajuntament, i fem que les noves generacions entenguin la importància d’implicar-se en la “cosa pública”. Els qui ho hem fet, hem demostrat que és un dels principals llocs per a transformar el país i la seva gent. Borredà, octubre de 2022 Joan Roma i Cunill