Joan Roma

A L’ENVISTA DE LES MUNICIPALS. El temps passa volant i de l’abril del 79 fins ara, portem prop de 44 anys de democràcia municipal. Hem celebrat 11 eleccions consecutives, i anem ja per la número 12, el període més llarg de democràcia, de la nostra història. He de dir que he participat en totes, excepte la darrere, en que vaig decidir plegar. Hora de deixar pas a d’altres i que la cadena continuï. Arribats on som, convindria propiciar alguns canvis, en la llei electoral que les regula, per facilitar la participació, per una banda, i la governabilitat per l’altra. De fet, en aquests 44 anys, les modificacions han estat mínimes. Abans, no podien votar els ciutadans de la UE, ara sí. Abans, era obligatori posar 3 suplents, ara n’hi poden haver molts més, o cap. Abans, en les llistes de pobles de menys de 100 habitants s’elegia un sol candidat, ara se n’elegeixen 3. Abans per ser candidat havies d’estar empadronat en el poble, ara tothom es pot presentar a tot arreu. Etc. S’han fet múltiples reunions a nivell de partit, o de Governs ( central i autonòmic) a les quals he assistit per a discutir possibles canvis, però la disparitat de pensaments i interessos no els han portat a bon port. Ja no som a temps de canvis per les de maig de l’any vinent, però sí caldria iniciar nous debats per introduir canvis per les de 2027. Un canvi important, que la majoria d’alcaldes hem reclamat, ha estat el d’aconseguir estabilitat i no dependre de pactes estranys o contra natura per a assolir el govern. De fet, qui hagi estat en un govern, ha comprovat l’enorme importància de disposar d’una majoria suficient com per portar temes al ple, i tenir la garantia que siguin aprovats. En un món tant burocratitzat com el nostre, un mandat de quatre anys, passa com un instant. Alguns ho resumeixen en : primer any per entrar en matèria i conèixer els temes, el segon any per preparar projectes i tramitar-los, el tercer per gestionar-los, convocar-los i adjudicar-los i el quart per executar-los. Una mica exagerat, però no està lluny de la realitat. Qui cregui que en quatre anys, pot dur a terme una gestió clara i de pes, s’equivoca completament. Només amb vuit anys, es pot haver dut a terme una gestió “ amb empremta pròpia”. Penseu que si algun dels projectes comporta modificacions urbanístiques, cadascuna pot tardar entre dos i tres anys, com a mínim per ser resolta. Aneu comptant, doncs, els terminis “burocràtics” que res tenen a veure amb els polítics. Torno al principi. Qui disposa de majoria suficient, pot realment planificar i executar amb plenitud. Qui no la tingui, anirà donant voltes i perdent el temps, fins extrems desesperants. Aleshores, perquè no dotar els governs municipals d’estabilitat? Aquí és on hem arribat a una conclusió clara: s’ha de canviar el sistema electoral per un altre que doni a la candidatura guanyadora, la meitat més un dels regidors. I la resta es reparteixi entre la resta de candidatures. Per a fer-ho possible, es pot anar cap un sistema electoral majoritari, que acordi aquesta majoria. O cap un sistema de doble volta, a l’estil de França. Tard o d’hora, aquest canvi es farà, perquè no és just i és poc democràtic que petits grups amb un o dos regidors puguin imposar majories i alcaldies, contra natura, amb una permanent inestabilitat durant tot el mandat. Si prenem un ajuntament com una empresa de serveis als ciutadans, l’estabilitat és garantia d’eficàcia i bona gestió. Almenys, no hi haurà cap excusa ni impediment per a demostrar la capacitat de la candidatura guanyadora en fer funcionar tot l’aparell administratiu, tècnic i polític. Suposaria un canvi substancial respecte el que hem viscut fins ara. Espero i desitjo sigui un dels canvis previstos de cara a les eleccions de 2027. Un altre que he proposat, encara ben recentment, fa referència als petits municipis. Aquest seria més fàcil, perquè no suposa un canvi radical, i en canvi facilitaria la presentació de candidatures en els més petits. Pels qui no coneguin el repartiment de càrrecs, cal saber que en municipis de 1 a 100 habitants, s’elegeixen 3 regidors, i després ells, voten l’alcalde. Pels municipis de 101 a 250, n’elegeixen a 5 ( llistes obertes) però els votants tenen un màxim de 4 vots que poden donar a qualsevol dels candidats presentats. Els 5 més votats, seran els regidors, i ells votaran l’alcalde. De 250 a 1.000 habitants, s’elegeixen 7 regidors en llistes tancades. Es a dir, cada partit presenta la seva llista, i cada elector vota la que més li agrada. Al final , les candidatures es reparteixen els 7 regidors, en funció dels resultats. I el dia que es constitueix el Consistori voten el nou alcalde. Bé, em paro aquí, perquè després els municipis elegeixen 9, 11, 13, 15 ... regidors en funció dels habitants que tenen. El que he proposat és que la forquilla dels pobles de 101 a 250 s’ampliï fins els 500 habitants per facilitar la presentació de candidatures. Canvia molt, presentar una candidatura de 7, en llista tancada, que poder-ne presentar una de un, dos , tres, quatre o cinc candidats com passa amb les llistes obertes. En aquest cas, els electors en poden votar un, dos, tres o quatre, com a màxim, i els cinc més votats son els elegits. D’entre ells votaran el nou alcalde. I funcionaran amb un Consistori de cinc i no de set. Per experiència pròpia i pel que he comprovat, fins a 500 habitants és perfectament viable, governar amb cinc membres. Aquesta modificació obriria la participació en els pobles petits i suposaria un alleujament a l’hora de confeccionar llistes. I sinó pregunteu a la gent d’aquests pobles, si és fàcil o no trobar un mínim de set candidats com passa actualment. En resum que els sistemes electorals s’han d’adaptar als temps i propiciar els més pràctics i efectius. Es hora, de dur-ho a terme.