Joan Roma

UN NOU AMBAIXADOR, PERDÓ, DELEGAT. Un dia històric, per a Manresa, un dia històric per a Catalunya, i sobretot un dia històric per a Josep Vives i Portell, designat per la Conselleria d’Acció Exterior i Govern Obert, com a nou ambaixador, perdó, Delegat de Catalunya, al Con Sud de Llatinoamèrica. S’afegeix al exclusiu cercle de “diplomàtics sense carrera “que representen el Govern de Catalunya , arreu del món. Tindrà el gran honor de servir el nostre país a terres llunyanes, després de passar una rigorosa prova, en la qual ha hagut de demostrar els seus profunds coneixements de la llengua castellana, puix que és enviat a terres on aquesta parla és oficial i profusament parlada, al costat d’altres indígenes. Com a prova de la seva vàlua se li confia un extens territori. Res d’un sol país, no, no, en pot portar quatre i considerablement grans com podem veure: Argentina, 2,78 Milions de km2, amb 45 milions d’habitants. Xile, 756.102 km2 i 19 milions ha. Uruguai, 176.215 km2 i 3,5 milions ha, i finalment Paraguai, 406.756 km2 i 7 milions ha. Si comparem aquestes xifres amb les nostres: Catalunya, 32.108 km i 7,5 milions d’ha, i Espanya, amb 505.990 km2, i 47,5 milions d’ha, podem veure que tindrà poder sobre l’equivalent a unes quantes Espanyes, i multitud de Catalunyes. No sabem ben bé quin treball l’espera perquè és un misteri saber què fan i en que perden, perdó, dediquen el temps els nostres Delegats a l’Exterior. Ho he demanat mantes vegades a la Conselleria, sense èxit. També he demanat via Parlament de Catalunya, les memòries o informes sobre la feina de cada Delegat/da. No existeixen. Aquesta “no existència” no sé si es deguda a la confidencialitat del seu treball, o a que realment no fan res de profitós, i no hi ha res a explicar, cosa més que probable, a la vista dels resultats. Les condicions econòmiques dels nostres Delegats a l’Exterior son equivalents a les d’un Director General, de manera que el Sr. Vives, començarà la seva tasca amb un sou de 87.456 Euros, al qual podrà afegir-hi algunes dietes o despeses de representació, en funció de la immensa feina que l’espera. Lògicament caldrà veure si la seu és adient a tant territori i a tanta població a la qual servir, i en funció d’aquestes expectatives , buscar un lloc per la Delegació i el personal corresponent. Som un país curiós, amb un Govern esplèndid, per segons quines coses. Aparentar riquesa i magnificència, sempre ha estat “marca de la casa” i per això tenim 21 delegacions i toca obrir-ne algunes més. Es també un bon lloc per a col·locar-hi gent de confiança després de múltiples càrrecs, ex –càrrecs, candidatures i funcions com les que ha ostentat el nostre nou ambaixador, perdó, delegat. Que després diguem no disposar de diner per contractar professionals mèdics, infermeres o especialistes, son coses que passen. Cada país, cada govern, té les seves prioritats, i aquest ho demostra, cada dia que passa. No ho oblidem. Avui en tenim un exemple clar.