Joan Roma

PROPOSTES PER A GARANTIR SUFICIENT AIGUA PELS PROPERS ANYS – BORREDÀ Si mirem enrere i ens traslladem a juliol de 1992, veurem el canvi enorme en el servei de subministrament d’aigua al poble de Borredà. Fins el 19 de juliol de 1992, el servei d’aigua estava en mans de la Companyia d’Aigües de Borredà, una mena d’empresa en que tots els qui es feien una casa, “compraven aigua”. De fet, se’ls donava un títol que els permetia disposar de 250 litres al dia, sense que això suposés cap garantia perquè ningú era capaç de garantir el subministrament. A principis del segle XX es va crear aquest servei privat, després que el poble ja no podés viure dels pous que moltes cases tenien. El creixement en cases i pisos, obligava a disposar d’un servei que no depengués dels pous particulars. Es així, com aprofitant l’experiència d’alguns homes que treballaven o havien treballat a les mines de carbó de la comarca, van decidir fer una “mina” per buscar aigua . Així va néixer la Font de les Mosqueres. Semblava abundant per aquells temps, però és una font realment pobre, molt pobre, a dia d’avui. Ja en aquells temps va fer falta buscar més aigua, i d’aquí que s’agafés la d’un petit torrent. Així va néixer la captació de Les Nou Fonts. Sumades totes dues, van donar per garantir l’aigua durant els primers 30 o 40 anys de vida del servei privat d’aigües, de Borredà. El poble creixia, i la gent gastava més aigua, de manera que es va decidir agafar aigua de la Riera Margansol, en un punt que permetés no haver de bombar. Es a dir, que posada una petita canonada de goma o plàstic, anés rodada cap a la canonada principal. Així va néixer la captació de Cabanes. Directament de la riera, amb un petit azud per fer una petita bassa. Aquesta captació era vital de cara els estius. Però, el poble continuava creixent, i la gent gastava més aigua, i l’ajuntament proposava nous equipaments i activitats, com una possible piscina municipal, a banda d’alguna primera casa de turisme rural. Sumada l’escassetat d’aigua i les necessitats de creixement , la Junta de la Cooperativa d’Aigües de Borredà ( darrer nom de l’empresa), va decidir el 19 de juliol de 1992, deixar el servei i donar-lo a l’Ajuntament. Simplement en un acte de portada de claus de les diferents instal·lacions i comunicant verbalment que des d’aquest dia, posaven en mans de l’Ajuntament la responsabilitat del subministrament d’aigua al poble. En aquells moments les necessitats del poble es podien avaluar en uns 70 o 80.000 litres al dia, els vuit o nou mesos de l’any, i en 110 o 120.000 litres /dia, en els mesos d’estiu. De seguida, es va comprovar que les 3 captacions, eren clarament insuficients per a garantir el subministrament d’aigua al poble, i feien impossible el creixement futur. Assumit el servei per l’Ajuntament es va iniciar una frenètica carrera per a buscar subvencions a tot arreu, centrades sobretot a l’ACA ( Generalitat) i a Diputació de Barcelona. Parlem dels anys 1992,93,94 i 95, en que es va renovar tota la xarxa en alta, i es van construir els dipòsits de Cal Gall ( 500 m3), Tennis ( 50 m3), i posteriorment el de Subirà 2, 125 m3 per portar aigua zona El Coll, i ja més tard el de Campalans ( 500 m3), el gran de Subirà 3 de 1.000 m3, i el darrer a Capdevila de 125 m3. En uns 12 anys, es va passar del vell dipòsit general de 300 m3, a un conjunt de 2,5 milions de litres. Des de 1992 fins a dia d’avui ( 2022), s’han invertit prop de 3 milions d’euros en el conjunt de la xarxa d’aigua. I el més important, es van buscar noves captacions. Algunes fallides però altres positives com el pou Cabanes 1 i Cabanes 2, que poden subministrar uns 10 o 12.000 litres/hora. També l’Ajuntament va legalitzar les captacions antigues, i les noves, amb una concessió global de 10 litres /segon. Les captacions es troben en territori del municipi de Les Llosses amb el qual sempre hem tingut una perfecta sintonia i entesa. Les dues fonts inicials es troben just en els límits dels dos municipis, però dintre T.M nostre. Arribats a 2022, constatem la falta de nova o noves captacions per a garantir les futures necessitats del poble. Sempre hem tingut clar que el poble ha d’avançar i no quedar frenat per culpa de la manca d’aigua. L’actual despesa d’aigua es pot avaluar en uns 110 – 120.000 litres/dia els 8 o 9 mesos de l’any, però amb un salt molt fort els dos mesos d’estiu ( juliol i agost) en que la despesa se situa en uns 250.000 litres/dia. Com es pot veure les captacions actuals no son suficients per aquesta demanda, sobretot si no hi ha un règim regular de pluges que abaixi el consum de reg, i de recàrrega d’aqüífers. Què es pot fer ??? En els darrers anys amb l’arquitecte municipal i amb converses amb algun enginyer , alguna empresa d’aigües i amb Diputació, s’havia estudiat la possibilitat de buscar un tercer pou. Es el que està programat per aquest any. Si el pou és positiu, perfecte, sempre i quan el volum garanteixi uns 5 o 6.000 litres/hora. Això permetria estabilitzar les captacions a les necessitats. Si fos negatiu, obligaria a buscar noves captacions. I aquí és on entren alguns estudis i avaluacions fetes. S’havia pensat en negociar amb Les Llosses la possibilitat de compartir captació de la Riera de Merlès, de manera que en els mesos d’estiu, podéssim captar aigua, traslladar-la cap un possible dipòsit entre el Castell de Palmerola i la Massaneta, i d’aquí , rodada cap a Subirà ( dipòsit general). Aquesta proposta té com aspectes negatius o complicats, que la Riera de Merlès no és gaire abundant, ni en aquesta part alta del seu recorregut. A més pertany a la comarca del Ripollès, província de Girona. Complicats tràmits i gestions. La segona proposta que s’havia estudiat és anar cap a Vilada. De fet, l’Ajuntament va acceptar una proposta de diversos propietaris del terme municipal de Vilada, per portar-los-hi aigua de Borredà ( zona de Les Eres de Guardiolans). Això va motivar converses i negociacions amb Vilada, cosa que pot facilitar un futur acord entre els dos municipis. Vilada, captava aigua de la zona de Castell de l’Areny ( Sant Romà de la Clusa) i posteriorment va perforar un pou , amb un cabal important, a la zona de l’antiga fàbrica de baix, cosa que els permet garantir el subministrament si bé amb un costós sistema de bombeig. De totes maneres, les bones relacions de veïnatge, el fet de compartir diversos serveis comuns, i les lògiques compensacions entre pobles, podria portar a negociar un acord per a compartir el pou de captació o sinó fos suficient, anar directament a captar aigua del pantà de La Baells, situat a escassa distància. Sigui del pou , sigui d’una captació directa, la portada cap a la zona que l’ajuntament abasteix del terme municipal de Vilada, no té especials complicacions tècniques. Sí, pot sortir car el bombeig, però parlem de dos mesos d’estiu, per cobrir les necessitats d’aquest pic de consum. La resta de l’any, es pot continuar funcionant amb les captacions actuals. En resum, a banda d’esperar el resultat de la propera perforació d’un nou pou a la zona de la Ribera, seria interessant presentar una petició d’ajut tècnic a la Diputació de Barcelona perquè una empresa solvent estudiés la proposta d’una captació en el terme municipal de Vilada. Si fos viable, del pou en servei, o sinó directament del pantà de La Baells. Aquesta seria una captació de garantia pel present i futur del poble de Borredà en qüestió de subministrament en els mesos de més necessitat: juliol i agost, a raó d’uns 2 o 3 litres per segon. Iniciar ara, una petició d’estudi, podria facilitar futures peticions d’ajuts per dur-la a terme, si se’n veu la necessitat. Borredà, juliol de 2022.