Joan Roma

LA REALITAT SEMPRE S’IMPOSA. Els incendis d’aquest estiu ens han retornat a la realitat de tenir un territori mal cuidat, ple d’urbanitzacions que no s’han posat al dia, amb un Govern que s’ha oblidat d’elles. He recuperat debats i xifres del temps del Tripartit, amb en Joaquim Nadal de Conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Un ex alcalde que entomava els temes amb rapidesa i eficàcia, sense esperar que mals majors portessin més desgràcies a una situació, tant i tant complicada. A tall de recordatori de les dades que ens va donar al Grup Parlamentari, i que no han variat després d’una quinzena d’anys. Catalunya té amb números rodons, 2.300 urbanitzacions, de les quals 400 estan en terrenys no urbanitzables, per tant, il·legals del tot. D’aquestes un 70% es van construir abans de 1.975. Per províncies, Barcelona en té 1.142, Girona, 560, i Tarragona 550. Les restants, molt poques, a la de Lleida. Lògicament, si es van fer fora de la legalitat, no disposen de xarxa de sanejament, ni enllumenat públic ni carrers asfaltats. Disposen de xarxa molt, molt precària de subministrament d’aigua potable i subministrament elèctric, també força o molt precari. Si sumem totes les parcel·les implicades, parlem d’unes 330.00, de les quals la meitat estan edificades. Si el Tripartit hagués tingut una vida més llarga o els successors haguessin assumit la feina feta i els compromisos del Conseller Nadal, a hores d’ara la situació seria radicalment diferent. D’entrada es volia posar ordre en totes les il·legals. O es legalitzaven o es feien desaparèixer, però no hi pot haver habitatges habitats en situació totalment irregular. Presa la decisió de comú acord entre Generalitat i Ajuntaments, amb consultes als veïns, venia la segona part del pla: la seva posada al dia. D’entrada s’havia establert una primera aportació de 10 milions, en alguns projectes experimentals, per veure’n el resultat. En la línia en que va sorgir el Pla de Barris de les ciutats, per posar al dia barris degradats, mancats d’infraestructures, equipaments i serveis que tants bons resultats va donar. Evidentment que per a assumir el repte de posar al dia tot el món de les urbanitzacions les xifres a destinar-hi ha de ser igualment elevades. Aquells 10 milions eren per projectes – pilot, ara mateix, les xifres s’haurien de situar en uns 40 – 50 milions anuals, amb la vista posada en els propers 15 o 20 anys. Parlo de la Generalitat, a la qual hi hauríem de sumar-hi , Govern central, ajuntaments i particulars. Sigui com sigui, quan més es tardi, pitjor per a tots. Recentment l’alcaldessa de Castellbell i el Vilar, ho ha exposat en tant que afectada, per un gran nombre d’urbanitzacions. No podem esperar nous incendis ni que el temps resolgui el problema perquè tots sabem que el temps l’empitjora, de manera que un Govern responsable, recuperaria la documentació i els passos donats pel Tripartit, per posar en marxa el que s’havia parlat aleshores. I és urgent, no solament pels incendis, sinó perquè moltes dels habitatges, han passat de segona a primera residència amb tot el que suposa de manca de serveis bàsics, i els que tenen, molt precaris. Estem a les portes d’elaborar els pressupostos per l’any vinent, seria recomanable posar-hi una primera partida, que obrís pas a la solució del problema, en els propers anys.