Joan Roma

REHABILITAR, ÉS RECUPERAR I GARANTIR FUTUR. La nostra comarca agrupa 31 municipis, escampats pels 1.189,89 km2, un d’ells (Gósol) pertanyent a la província de Lleida. Tots plegats sumen 40.000 habitants, cosa que indica que hi ha molts pobles, molt, molt petits. De fet, en tenim 6 que no arriben als 100 habitants. Tots ells son vells, molt vells, alguns han sobrepassat els 1.200 anys d’història, cosa que obliga a pensar, i sobretot dedicar grans esforços a la seva rehabilitació i protecció, per traspassar-los a les generacions futures. S’ha fet ja un enorme treball en matèria de monuments, de tota mena. No solament en esglésies romàniques, sinó també en ponts, molins, antigues indústries, camins, cases de pagès, etc. Queda, però, un immens patrimoni a salvar. La majoria de pobles tenen nuclis antics, molt vells i abandonats. Es hora de dedicar-hi temps, feina i diner. I sí, ha d’haver-hi ajuts importants, en xifres, però també en percentatges, com perquè els propietaris els trobin atractius i efectius. S’han de poder rehabilitar centenars de cases de pagès, principals o masoveries, que suposen un llegat patrimonial de primer ordre. No en va tenim cases que funcionen des de fa quatre, cinc i sis segles. Sense ajuts molt atractius , molts propietaris no s’atreveixen a fer-hi grans renovacions i reformes. Corren el perill de perdre’s. Queden encara un bon nombre d’esglésies, no solament romàniques, sinó també d’altres estils arquitectònics, que precisen d’intervencions àmplies i urgents, sinó volem acabin a terra. I, després , tenim multitud de cases de poble, algunes més interessants que altres que sinó son rehabilitades cauran, i s’emportaran algunes altres, al seu costat. Què fer, amb els nuclis antics ? Aquí, els ajuntaments son peça clau. Els ajuntaments, degudament ajudats per la Diputació de Barcelona, la Generalitat, el Govern Central i per descomptat, també la UE. Sinó apleguem grans recursos, l’objectiu és inassolible. Ara bé, si a banda de concedir els habituals ajuts als propietaris, per reformar cases antigues, hi afegíssim ajuts, a fons perdut, amb crèdits a baix interès, com perquè els ajuntaments puguin comprar cases i edificis, per tenir com a patrimoni, restaurar-los i destinar-los sigui a habitatge social, si fa falta, o a habitatge normal, en molts pobles en que escasseja, tindríem dues solucions al problema. La primera solució consistiria en evitar enderrocs , programats o sobtats, tornaríem vida on n’hi havia hagut, i l’ajuntament tindria uns ingressos en lloguers que alegrarien les arques municipals. Es hora de fer-ho, i no esperar més, perquè en molts casos, si l’espera és llarga, ja no serà possible tirar endavant. Recuperem els pobles, portem-hi vida, i salvarem el nostre passat, donant-li vida futura. No son somnis, son possibilitats reals, si sumem interès i esforços de totes les administracions.