Joan Roma

MOTIUS DE SATISFACCIÓ. Tenir tres dies per setmana , contacte amb persones vingudes d’arreu del món, permet viure una altra realitat molt diferent de la quotidiana. Persones que han patit tota mena de situacions en els llocs més allunyats i inversemblants, fan tocar de peus a terra, i relativitzar les dificultats, a casa nostra. Fa ja sis anys que dono classes de castellà, en el Centre Internacional de Refugiats, a Berga, en tant que voluntari de Creu Roja. Aquest període permet fer un balanç de la feina feta i els resultats obtinguts. La faig a títol personal, sense agafar les dades del Centre, sinó simplement les que tinc en tant que professor. Per les meves classes deuen haver passat unes 140 o 150 persones, procedents de més d’una vintena de nacionalitats: Síria, Afganistà, Geòrgia, Congo, Mali, Senegal, Burkina Faso, Mauritània, Somàlia, Azerbayan, Rússia, Ucraïna, Marroc, ...infants de 9,10,11 anys, adults de 40, 50, 60...El mètode directe o Berlitz, em permet introduir i avançar en l’aprenentatge del idioma, sense problemes per edat o idioma matern. Bé, el que motiva aquest escrit intern, és comprovar els resultats d’aquest Centre i d’altres existents a Espanya. Uns bons resultats, perquè en 7,8,9 mesos s’aconsegueix amb un molt elevat percentatge, la integració laboral i vivencial en el nostre país. Ho dic, en aquestes dates perquè per casualitat la setmana passada amb van venir a saludar, uns quants ex alumnes, feliçment integrats. Veure un paquistaní, content i feliç per haver trobat feina en un supermercat a Barcelona, o un afganès treballant en una empresa de soldadura, després d’haver vingut a les meves classes i haver-se format a l’Agència del Berguedà, suposa una mostra d’èxit. Un altre, treballant en una empresa minera de la comarca, un altre en un taller mecànic, altres en restaurants en diverses ciutats.... En pocs dies, he constatat el resultat de la feina feta, en una dotzena d’ex alumnes, i això suposa un bon premi per la feina feta. La de tot el Centre, lògicament perquè hi ha un munt de treballadors i voluntaris que ho fan possible. També suposa contradir aquells que creuen que amb la guerra de Rússia contra Ucraïna, s’ha privilegiat els refugiats procedents d’allà, en detriment dels de la resta del món. No, en absolut. Continuem al peu del canó, acollint persones de multitud de països, i tot fa preveure que així seguirem en el futur. Parlar amb cadascun d’ells i elles, és la millor via per conèixer com està el món. I tenim una feina immensa per posar una mica de solidaritat, a tants i tants patiments sense cap justificació. I no perquè la feina sigui immensa s’ha de deixar de fer. Això ho tenim clar tots els qui hi col•laborem. He agafat una setmana de vacances. Es hora de retornar a la feina i comprovar els avenços de cadascun dels alumnes. I quan podem començar a parlar m’expliquen vivències de móns molt llunyans i tanmateix reals. I recorreguts increïbles per arribar fins aquí. Mereixen ser rebuts, atesos i integrats, tenint en compte que omplen buits, indispensables, pel nostre propi benestar.