Joan Roma

LAURA VILAGRÀ REPLICA MIQUEL ICETA. Fa un parell de mesos vaig escriure un article, encara pendent de publicar, amb el títol de “Jugar a primera, amb jugadors de segona”. Em ve al pèl, arran la rèplica que la Consellera de Presidència, Laura Vilagrà ha fet a una llarga entrevista en El Periódico, al Ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta. El títol de la rèplica és molt expressiu quan afirma: “Pactar qualsevol cosa amb Iceta, sempre és difícil”. Ho crec. Conec molt bé a Miquel Iceta, i força bé a Laura Vilagrà, pels càrrecs ostentats en els darrers deu o dotze anys. La distància entre un i altra, és quilomètrica, en tot i per tot. La formació, experiència, constància i eficàcia de Miquel Iceta, ha estat provada i comprovada en els nombrosos càrrecs institucionals i de partit, des de temps tant llunyans com durant els Governs de Felipe González, amb el qual va formar equip a la Moncloa. De Laura Vilagrà, en coneixem el seu pas per l’Alcaldia de Santpedor, pel Consell Comarcal del Bages, i per la Delegació del Govern a la Catalunya Central. No entro en algun altre, a nivell particular, menys conegut. Puc assegurar que els qui l’hem coneguda, ens posem les mans al cap quan la veiem de mà dreta del president. Es l’exemple paradigmàtic de voler jugar a primera, sent jugadora de segona. Hi ha però, qui accepta aquesta manca de formació i preparació, ocupant el càrrec amb una certa discreció. Es el que toca, quan et trobes en un lloc inadequat. Però no, n’hi ha d’altres, i ella és un cas clar que deixen enrere els càrrecs i trajectòries tingudes, i es llencen a la piscina, sense comprovar si hi ha aigua o no. Puix tenen el càrrec, fem veure que estem preparats per exercir-lo. No és la única en el Govern perquè similars reaccions ens venen quan veiem Teresa Jordà, ex alcaldessa de Ripoll, o Joan Ignasi Elena, ex alcalde de Vilanova i la Geltrú. Tots tres conformen un trio que explica , en bona part el desgavell i ineficiència del Govern de la Generalitat. Bé, tornant al principi, m’he imaginat moltes vegades una reunió d’aquestes persones, i molt especialment de Laura Vilagrà amb un dels Ministres del Govern Central. El decalatge de formació, preparació i coneixement de la realitat espanyola, europea i mundial és brutal, i entenc sigui molt complicat arribar a acords amb aquestes diferències. Es el que va passar en els moments àlgids del procés, en el qual els principals líders, van emprendre un camí que qualsevol persona, amb un curset de primers coneixements de la realitat catalana, espanyola i europea, hagués vist que anava al fracàs més rotund. Així, doncs, ja entenc que la Consellera Vilagrà vegi en Miquel Iceta una persona difícil. Oi tant que ho és perquè abans d’arribar a acords i pactes, s’ha estudiat fins on pot arribar i com ha de posar en solfa els temes a tractar. No va enlloc, sense els deures fets, tot el contrari de la nostra Consellera, capaç de tractar temes de la més rabiosa actualitat amb una frivolitat que fa tremolar als més tranquils. I aquesta és una de les grans febleses de Catalunya , amb el seu Govern al capdavant. Han posat en els llocs principals persones que no estan preparades per tirar endavant propostes serioses i fermes d’autogovern. Juguen a primera, amb jugadors de segona i algun de tercera, i passa el que passa. El mateix president no té l’autoritas que requereix un president. I per això també s’ha envoltat de persones inadequades. D’aquí que a falta de preparació, tirin de victimisme per justificar els seus fracassos. Queda clar que és difícil pactar amb Miquel Iceta, sort n’hi ha !!!