Joan Roma

JUNTS, DESAJUNTATS. S’equivoca qui s’alegri de les desgràcies d’un dels grans partits del país. La democràcia es fonamenta en un sistema de partits, i com més forts siguin, millor funcionarà. Així, doncs, veure, en pocs anys, la desaparició de CiU, no substituïda ni pel PDeCAT, ni per Junts x Cat, fa més feble la democràcia. O si voleu, menys rica i variada. No he entès mai perquè no van decidir una opció menys traumàtica i segurament més entenedora per a la majoria de la gent. Deixar CiU, i crear NOVA CONVERGÈNCIA. Un partit que podia recollir tots els aspectes positius de la llarga trajectòria de CiU, i deixar enrere els negatius. La seva posició en el tauler polític era útil i podia consolidar-se durant molts i molts anys. En canvi, ara, hi ha hagut massa improvisació, presses, dubtes i sortides de bomber, en un tema que precisa tot el contrari. La política està formada per homes i dones, i no encertar els lideratges porta al desànim i a tirar la tovallola, a molts que esperaven una reacció valenta i innovadora, i no l’han vista per enlloc. El contrari, han vist uns quants grans despropòsits. El major de tots, és pactar per evitar més maldecaps. El tàndem Borràs – Turull, està condemnat al fracàs perquè suposa voler encaixar aigua i oli, i no. Els experiments a casa, i en privat. En públic, les coses s’han de fer d’una altra manera, sense por a la confrontació si així s’arriba a situacions estables. Ara, Junts x Cat, està en situació inestable. I així no es poden organitzar eleccions, ni programes de govern, ni planificacions de futur. D’aquí a poques setmanes, Laura Borràs serà jutjada. Sortir del Parlament, amb escarni, la deixarà tocada per sempre més, per molt que es vulgui atrinxerar en el partit. Pitjor encara, perquè tot el que pugui proposar i fer, es veurà amb ànims de venjança, contra tot i tots. Un partit no pot estar sotmès a un lideratge com aquest, i per molt que Turull intenti retornar als temps institucionals, no ho podrà fer, perquè tindrà una part de l’executiva, en contra. De fet, en poc temps hem vist desercions notables que denoten poca fe en el futur. Si al principi va ser Elsa Artadi, a Barcelona, després ha vingut la renúncia de Marta Madrenas a competir per l’alcaldia de Girona, i el mateix ha fet Anna Erra, a Vic, i per altres circumstàncies Victor Terradellas ha abandonat la carrera per l’alcaldia de Reus. En vindran més, molts més, perquè a 9 mesos de les eleccions, hi ha més d’un centenar d’alcaldes i alcaldesses, amb dubtes sobre el seu futur. I tots sabem que si un partit perd el territori, ho perd tot, al cap de poc temps. Els ajuntaments son les arrels dels partits. Son els que donen sentit a la presència a tots els pobles i ciutats. Qui no té arrels, no té partit, no té futur. Mireu el poder territorial de Vox, PP, C’s, les CUP i ECP. Junts ha jugat malament les seves cartes i si no es capaç de reaccionar ràpidament, anirà perdent representació i deixarà en altres mans, els llocs que abandoni. No és el destí esperat, ni desitjat.