Joan Roma

CAMPAMENTS DESCONTROLATS. Un dels principals maldecaps com alcalde, era l’arribada de l’estiu, i amb ell la dels campaments infantils / juvenils. La major part esplèndids, pel que tenen d’apropament del món rural als nens/nenes de ciutat, i de germanor i harmonia en el marc inigualable d’una natura rica i variada. Tots els qui venien de la mà d’agrupaments escoltes, en les seves àmplies diversitats, dòmino, se’ls podia felicitar per la preparació, equipament, infraestructura, i programació d’activitats, amb alternatives, en funció del temps i les circumstàncies. Encantats de rebre’ls cada any. Però, i aquí hi ha el però, típic del nostre país, què passa quan s’organitzen campaments de la mà d’inexperts i irresponsables grups, col·lectius, associacions o esplais improvisats ??? Passa el que he criticat i denunciat reiterades vegades, via Generalitat o per mitjà d’articles com aquest, en diversos mitjans de comunicació. D’entrada, sobta que pares i mares puguin deixar alegrement, imprudentment, els seus fills i filles a organitzacions sense contrastar si tenen la preparació i equipament deguts per fer activitats com les que proposen. A continuació, poca eficàcia, interès o preparació de la Secretaria General de Joventut i dels Mossos d’Esquadra per a vetllar perquè no hi hagi activitats, amb menors, portats a qualsevol lloc i de qualsevol manera, per aquests móns de Déu. I és que mireu, fa una dotzena d’anys, vaig haver de prohibir i posar per escrit a totes les autoritzacions d’acampada, que es denunciarien activitats com les de “supervivència”. Què entenien alguns grups per “supervivència” ? Doncs, enviar els nens i nenes, a buscar-se la vida durant un dia o dos, com a prova competitiva. Es a dir, anar per les cases a oferir fer feines a canvi de menjar i dormir. El dia que vaig saber que ho feien amb nens i nenes de 8 i 9 anys, vaig dir prou, per sempre més. No va ser fàcil, ni ho és encara avui dia, perquè hi ha grups que encara ho intenten. Però, per raons d’espai, intentaré resumir altres fets habituals. A falta d’un programa clar i variat d’activitats, solen optar per les caminades d’un poble a un altre, sempre pensant que tots els pobles tenen pavellons poliesportius, locals polivalents, grans escoles, i altres equipaments disponibles per passar-hi la nit i fins i tot cuinar. Venen de ciutat i no saben que de 947 municipis a Catalunya, n’hi ha 400 que no tenen pavelló, ni local polivalent, ni grans equipaments i que en 200 ni tant sols hi ha escola. I sí, en casos d’emergència s’habiliten les escoles petites, on s’hi poden encabir 30 o 40 nens/nenes, o el local de teatre/ball/xerrades, on n’hi pots posar 30 o 40 més. Però i si aquell mateix dia, com passa de tant en tant, tens 3 o 4 grups descontrolats ? On els fiques? I on poden cuinar i tenir prou lavabos per tanta gent ??? I les caminades son un perill constant perquè a vegades van per la carretera, pel cantó dolent, amb fileres poc compactes, amb poca visibilitat i amb una estretor de vies fetes cent anys enrere. Un perill per ells i pels conductors. Però, a més si han programat una caminada, la poden fer, peti el qui peti, amb temperatures de 30 – 35 graus, de manera que arriben al poble veí, deshidratats, esgotats incapaços de tornar al punt de sortida. Aleshores ??? Doncs, anar a l’ajuntament a resoldre el tema. Quedar-se a qualsevol lloc, i si no tenen menjar, procurar resoldre el problema. Hi ha altres activitats encara més perilloses com fer caminades de nit, sense conèixer el territori i sense saber que a les nits la temperatura pot caure 10 o 15 graus, en ple mes d’agost. O fer bivac a costat de qualsevol riu o riera, sense imaginar que poden estar en zona inundable. O creure que podran escalfar o fer qualsevol menjar, improvisant una foguera.... Perquè torno a explicar comportaments impropis??? Perquè tot i ja no ser alcalde, els he tornat a veure, després de dos anys de pandèmia en que tothom es va estar quiet a casa. Aquest any, hi havia ganes de sortir. Molt bé, comprensible, però no de retornar a sis o set anys enrere, en matèria de seguretat i organització. Repeteixo, la immensa majoria de campaments son adequats i ben portats, però un 5 o un 10% van per lliure. Son un perill públic per a tothom i la cosa no acabarà bé. Haurem d’esperar algun fet irreparable, per posar-hi mà ??? Tant la Secretaria General de Joventut com els Mossos , i amb ells els Guardes rurals, han de supervisar les autoritzacions d’acampada, la idoneïtat dels monitors, l’existència de plans de seguretat i d’activitats. I sí , em diran que envien algun inspector , en alguns llocs, però qui controla/supervisa els que van per lliure ??? Qui demana documentació als que volten pel país, de qualsevol manera i en qualsevol lloc ??? En el conjunt del país, son desenes de milers els nens i nenes que van de campaments, cases de colònies , casals d’estiu, ...o com els hi vulguem dir, però de tots aquests ben organitzats, n’hi ha uns milers que no estan en les mans adequades. Mans inexpertes i irresponsables, moltes fins i tot de bona fe, però incapaces de muntar bé unes tendes, disposar de cuiner/a, muntar un espai per serveis , tenir connexió a xarxa d’aigua potable, disposar d’un vehicle propi per casos d’emergència, haver planificat un programa amb activitats alternatives, en funció del temps, etcètera. Ho he tornat a dir, a la vista de com han anat les coses, un estiu més. Si algú creu que no cal emprendre accions immediates de cara l’any vinent, millor canviï de càrrec i es dediqui a conrear patates. Parlem de canalla, de la seva seguretat i integritat, i de treure dels ajuntaments, obligacions que no els pertoquen. A què s’ha d’esperar ???