Joan Roma

AIGUA I FUTUR. Es evident que la disponibilitat d’aigua ha condicionat el passat dels pobles, com ho fa en el present i encara més en el futur. Totes les cases de pagès buscaven un lloc adequat, però sempre a costat d’alguna font que els garantís el subministrament per a ells, i la seva explotació agrícola o ramadera. El mateix feien els pobles i ciutats. Lògic. Es així com els nostres avantpassats, parlant de Borredà, ho van fer. Primer amb pous a la majoria de cases, després, amb majors necessitats i amb més cases per cobrir, anant a buscar fonts llunyanes, organitzant la primera companyia d’aigües. I ja des del juliol de 1992, veient que les necessitats anaven creixent, la van traspassar a l’ajuntament. En ple estiu del 92, es va iniciar una nova etapa d’estudi, planificació i programació de recerca de noves captacions, i alhora de renovació de tota la xarxa, que havia superat els 60 anys d’existència. També es van buscar recursos econòmics, per tenir aigua en dipòsit, com per subsistir uns quants dies, sense noves aportacions. Es així, com es va passar dels 300 m3, als 2.500 m3 actuals. El poble captava de la Riera, sempre i quan baixés abundant, i de dues fonts històriques. Fa uns anys s’hi van sumar dos pous, que sobretot fan servei a l’estiu, quan més necessitats hi ha d’aigua per l’increment exponencial d’habitants i activitats. I si el poble vol créixer, és lògic continuar a la recerca de noves captacions, una de les quals està previst de perforar abans de finals d’aquest any. La qüestió és poder garantir consums que passen d’uns 100 m3 per dia, la major part de l’any, als 250 m3 de juliol i agost. Aquest pic de consum, obliga a disposar d’una nova captació en un volum similar al que dona el pou Cabanas 2. Així, doncs, si la perforació és positiva i d’aquest volum, es podrà garantir el pic de consum de l’estiu. Tanmateix , ja fa anys es va considerar que l’increment de consum obligava a estudiar altres alternatives, procedents de fora del terme municipal. De fet, la major part de l’aigua prové del terme municipal de Les Llosses, i per això es va estudiar alguna nova alternativa per incrementar l’aportació des d’aquest municipi, pensant en la part alta de la riera de Merlès. De totes maneres, el fet de pertànyer a una altra conca, una altra comarca i una altra província, els tràmits i gestions es complicarien i es retardarien, d’aquí que penséssim en l’altra banda, la del cantó de Vilada. De fet, des de Borredà es va decidir subministrar a unes cases del terme municipal de Vilada, a tocar el nostre terme, com un primer pas per interconnectar xarxes. Es a dir, la proximitat de Vilada amb el pantà de La Baells, permetia i permet, pensar en un aprofitament conjunt que beneficiï els dos pobles. I aquesta seria la solució de futur. Durant l’any, el subministrament provindria dels recursos propis : fonts històriques, riera (garantint cabal ecològic) i els dos pous vells, afegint o no el nou pou si ha estat positiu. I els dos mesos d’estiu, disposar d’una canonada de subministrament procedent del pantà de La Baells, via Vilada, amb una canonada paral·lela a la de les cases que alimenta Borredà. El benefici seria mutu i permetria l’abastament adequat del poble, en els mesos de major necessitat. Aquesta és l’opció que havíem estudiat, en el moment d’acordar el subministrament a les cases de Vilada. Dit això, és evident que s’hauria d’avançar cap un nou model de gestió de l’aigua, a nivell comarcal. No és pràctic, ni raonable, gestionar l’aigua, poble per poble. La complexitat de la gestió ha anat augmentant de manera exponencial, els darrers anys, fins arribar a unes cotes molt complicades de complir, només amb els recursos propis. Què caldria fer ??? El que han fet en altres comarques, anys enrere, o el que estan fent algunes a hores d’ara. Si mirem cap al Solsonès veurem l’existència de la Mancomunitat d’Aigües del Solsonès, i si mirem cap Osona, veurem Aigües d’Osona, o en el Bages, a l’entorn d’Aigües de Manresa, ja son 17 els municipis agrupats. Aquest hauria de ser el futur model del Berguedà i quan dic futur, vull dir, immediat futur. Un tema com aquest obliga a disposar d’una empresa amb tècnics, treballadors, maquinària, material, i fonts i recursos diversos com per interconnectar municipis i conques, de manera que es gestioni el conjunt, de la manera més eficient possible. Aquesta és la via , aquesta és la solució per a serveis que sols, no tenen prou capacitat i necessiten agrupar-se per ser més forts i més potents. La mancomunitat és la millor via perquè garanteix la titularitat i alhora la força del conjunt. El Berguedà va en retard, en aquest tema. Es hora de posar-se a la feina. I sinó, mentrestant, es pot pensar en una empresa de serveis que ofereixi garanties per a poder fer el subministrament per encàrrec de l’ajuntament, per un determinat període de temps. Es tal com ja funciona en alguns pobles de la comarca. Complementàriament a tot el dit, és evident que cal tirar endavant mesures d’austeritat en el consum i buscar vies per gastar menys aigua de boca. No té lògica utilitzar aigua potable per destins que no son els domèstics. S’haurà de recomanar i incentivar la recollida d’aigua de pluja per regar. Totes les cases amb jardí o piscina haurien de tenir dipòsits de 8, 10 o 15 m3, connectats als baixants de les teulades. Lògicament l’ajuntament hauria de ser el primer en donar exemple i fer uns primers passos en aquesta iniciativa. Em consta que hi ha un primer projecte en marxa. I els grans consumidors, càmpings, cases de turisme rural i les granges, haurien de disposar de grans dipòsits de recollida d’aigua de pluja com a reserva per destinar a recs, neteges, o consum del bestiar. En aquest cas, hauríem de parlar de dipòsits de 50, 100 o 150 m3. Ajudarien a gastar menys aigua potable i alhora rebaixarien notablement la factura d’aigua. El canvi climàtic obliga a canvis en els usos tradicionals de l’aigua, i cada persona, cada poble s’ha d’adaptar a la nova realitat. A Borredà s’ha anat fent, al llarg dels anys, i ara mateix s’està treballant en diverses opcions. De tot plegat, n’ha de sortir la millor solució pels propers anys.