Friday, July 08, 2022

 

RETARDS IRREPARABLES - LES VEGUERIES - art. Regió 7

RETARDS IRREPARABLES – LES VEGUERIES. Discrepo d’alguna de les ponències exposades en la 4a edició de la UCE a Manresa, respecte el present i futur de les vegueries o regions. Aquesta figura hauria estat molt encertada, en un moment concret, però ha deixat de ser-ho a dia d’avui. Perquè ?Catalunya és un país petit, molt petit. I les noves comunicacions i tecnologies, encara l’han posat més a l’abast, sobretot quan els seus usos es fan de manera diligent i eficient. Havia estat partidari d’aquest nivell administratiu , al principi de la nova etapa democràtica, encetada l’any 1980, amb les primeres eleccions al Parlament. En aquell moment, imaginar un nivell municipal, un regional i un nacional, era plausible i desitjable, però quan les coses no es fan quan toquen, deixen de ser útils. Si en temps de la República es va organitzar Catalunya en 38 comarques( i 9 vegueries), sense temps per posar-les en funcionament, amb la democràcia recuperada, es va decidir copiar el mapa però afegint-hi 3 més( 41) .Al final, en tenim 42 per la conversió del Moianès, en comarca, cosa que tampoc deixa el mapa tancat. La organització comarcal no ha resolt cap dels grans reptes de descentralització ni desconcentració perquè van néixer més com a contrapoder del poder municipal, en mans socialistes, que no pas per ànims descentralitzadors. Ara mateix, es veuen les disfuncions d’uns límits comarcals que amb la conversió dels consells en mancomunitats, funcionarien millor. Molt més tard, per insistència d’uns pocs estudiosos i alguns alcaldes que volien ser capitals d’algun territori més gran que el municipal, es va plantejar la recuperació de les regions o vegueries. Recordo molt bé els debats en el Parlament i francament, es feien a deshores. Què vull dir ? Doncs, que arribaven tard, massa tard. No és igual tractar un tema de descentralització l’any 1985 que el 2010. Al final, més per cansament que no pas per convenciment en vam aprovar 7, i anys més tard, n’hi afegim una més. Ja en tenim 8, deixant clar que l’Aran, es considera un territori a part, amb les seves pròpies lleis i autonomia. Què en fem ? Doncs, poca cosa perquè ningú se les ha cregut mai. Perdó, alguns estudiosos sí, però a nivell polític – administratiu, no. Van néixer tard i malament. I ho puc dir perquè en els meus 28 anys d’alcalde no la vaig fer servir mai. Perquè has d’anar a un lloc intermedi, quan pots solucionar els temes directament a Barcelona ? El problema és que les tenim, ni que siguin de joguina, i com en tot, les anem justificant amb tràmits i petites coses que no responen a cap sistema organitzatiu modèl.lic, eficient i diligent. Ens gastem fortunes en duplicar i triplicar gestions i tràmits que posen de nervis a tothom. I lògicament compliquen el conjunt global del funcionament polític- administratiu. Arribats on som, crec indispensable que, qui vingui al darrere, hauria de ser valent i eficient com per substituir l’actual model organitzatiu per un altre en que els consells comarcals passin a ser mancomunitats amb presència de tots els alcaldes i sense les complicacions que suposen els límits comarcals i suprimir les vegueries. Ens estalviaríem diner, i simplificaríem estructura.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?