Tuesday, July 19, 2022

 

MALA MAROR A LES ADF. art. Diari de Terrassa i El 9 Nou

MALA MAROR A LES ADF. Fruit d’un conjunt d’incendis a la meitat dels anys 80, es van crear les Agrupacions de Defensa Forestal ( ADF), en base a l’Ordre del Departament d’Agricultura de 6 d’octubre de 1986 ( programa Foc Verd). Posteriorment reforçada per la Llei 6/1988 Forestal de 30 de març. Aquesta creació va suposar una empenta important en la prevenció i extinció d’incendis, perquè agrupava ajuntaments- propietaris forestals- pagesos i ramaders – caçadors i voluntaris, en general. Qui més coneixedor i interessat en protegir el territori que la gent que hi viu i hi treballa?. L’entusiasme dels primers anys, va suposar sumar esforços humans, tècnics i econòmics, per constituir unes Agrupacions que van desplegar esforços immensos per dotar d’infraestructures, equipaments i serveis, a tots els pobles. Es van comprar vehicles, material contra incendis, equips personals, emissores, etc. I el més important, es van fer plans per establir camins estratègics per poder arribar a tot arreu amb vehicles propis o dels bombers. Ajuntaments , Diputacions, molt especialment la Diputació de Barcelona amb dotacions anuals, permet fer un manteniment de tots els camins, municipi per municipi, però també construir dipòsits d’aigua, o adequar basses i posar hidrants a les xarxes d’aigua per facilitar la càrrega als bombers. També la Generalitat ha ofert cada any ajuts per al manteniment del material adquirit o per comprar-ne de nou. Bé, el resum d’aquests 35 anys d’existència, és clarament positiu. Son majoria les ADF, nascudes entre el 86 i el 90, que continuen vives i actives. Com en totes les associacions, pot haver-hi hagut alts i baixos, però en conjunt suposen una eina fonamental per a vigilar, protegir i extingir incendis, sabedors que son forces auxiliars dels Bombers. Ningú pretén substituir-los ni menys tenir-los davant un enemic tant implacable com és un incendi. I sempre parlem d’incendis forestals, no urbans. Però, aquesta llarga existència, sempre ha tingut moments de bonança, entre administracions i moments de tibantor. Segons qui ha estat al capdavant del Departament d’Agricultura ( ADF), i del d’Interior ( Bombers) les coses han anat bé o no tant bé. Ara i aquí hem de dir que ens trobem en una etapa de mala maror. Perquè ? Doncs, perquè sota la justificació que ara alguns incendis son de nova generació, per acumulació de combustible en molts boscos, hi ha qui creu que les ADF han passat de moda. O si voleu no estan a l’alçada dels nous reptes, de manera que hi ha una certa tendència o una clara voluntat d’apartar-les del lloc on han estat fins ara. La elaboració, redacció i aprovació d’un nou pla d’actuació contra incendis, conegut per PAGI, motiva aquesta mala maror perquè deixa les ADF com un instrument molt de segon, per no dir tercer nivell. Se’ls ve a dir, que ja no estan preparades per aquesta nova etapa, i millor quedar-se al poble i fer funcions molt secundàries. Una mena de servidors, o criades dels Bombers que son els qui entenen i estan preparats. Cap dels que estem en una ADF, com a voluntaris o com a dirigents, hem pretès mai substituir els Bombers i encara menys donar-los-hi lliçons. En absolut. Però som els que millor coneixem els nostres boscos, les nostres cases de pagès, els rius i rieres, els punts d’aigua, etc. Sí, sí , ara hi ha drons, GPS, fotos satèl·lits, i mapes actualitzats constantment, i els Bombers disposen d’elements que abans no tenien, però el dia a dia, de cada poble només el saben els que hi viuen. Els Bombers més professionals sempre han sabut contactar i treballar amb les ADF. No fa falta mostrar galons per agafar el comandament. Les ADF han arribat centenars, milers de vegades, en aquests anys, en primer lloc a un incendi. Lògic, estem a tot arreu, i coneixem el país de manera que quan es dona l’avís, en pocs minuts pot sortir el primer vehicle, la primera cuba , el primer equip per atacar el foc. Quan arriba el primer destacament de Bombers, ens posem a la seva disposició i si al capdavant hi ha un veterà, en dos minuts queda resolt l’encaix d’uns i altres. Uns s’ocupen de la lluita, i els altres de que la lluita no pari. Es porta aigua, s’estenen mànegues, es treuen els equips més adequats, si cal es prepara la intendència per resistir: aigua, fruita, aliments....al final, mèrit de tots, problema resolt. Però, aquesta dinàmica de bona col·laboració i cooperació està en crisis. El PAGI estableix un protocol nou, en que arracona les ADF, i les situa en un plànol molt inferior al tingut fins ara. I els ajuts de la Generalitat no fan més que reblar el clau. Son ajuts per manteniment, no per noves adquisicions de material. Ja fa temps es buscava aquesta via per evitar veure ADF amb vehicles nous que podien competir amb alguns dels Bombers, passats d’anys. De fet els vehicles de les ADF son de petit format, simplement per portar 500 o 700 litres d’aigua, per poder donar el primer cop. O cubes, portades per tractors potents que puguin arribar a punts complicats amb dipòsits de més volum. Volum que primer serveix per l’ADF, però que tot seguit alimenta als Bombers. En resum, el bon encaix entre ADF i Bombers, ha estat la norma, i no s’han de buscar excuses en alguna fricció o algun incident per tenir visions diferents de com actuar davant un incendi concret. Ara, les ADF volen veure la Consellera Teresa Jordà, perquè no estan d’acord amb el PAGI ni amb les noves ajudes del departament, clarament insuficients i limitadores. Aquesta situació es podia haver evitat amb una mica de mà esquerra, consultant les ADF, i fent-les coneixedores i partícips d’un nou protocol. Ningú vol ser més savi que un altre, però a la professionalitat dels Bombers, afegir-hi el coneixement, estimació i voluntarietat de les ADF, suposa millorar resultats contra l’enemic comú: el foc. Seria un greu error voler-ne prescindir. Joan Roma i Cunill, voluntari , membre – fundador de l’ADF Sobrepuny.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?