Joan Roma

MAL FINANÇATS O MAL GESTIONATS ? Cada vegada que escolto algun representant de Junts x Cat o ERC, queixant-se del mal finançament de Catalunya, li voldria replicar en si el resultat de les carències en infraestructures, equipaments i serveis, prové del mal finançament o de la mala gestió. En honor a la veritat, cal dir que en algun moment, quan les aigües baixin més calmades a nivell general, s’haurà d’emprendre una profunda remodelació de totes les administracions. Funcionem amb similars paràmetres des de fa més de cent anys. L’estructura no ha variat en línies generals, des de principis del segle XX, tot i la novetat de la creació de les CCAA, quaranta anys enrere. De fet, a la vella estructura , s’hi va encaixar les CCAA i vivim amb la improvisació i precarietat habituals d’un país mediterrani. Deixem per a més endavant, reordenar les coses, i els anys van passant i la precarietat es manté. Dit això, si mirem el mapa municipal i el mapa autonòmic, veurem com hi ha diferències notables entre uns llocs i uns altres. A mateix finançament i competències, resultats molt diferents. A què es deuen les diferències ? Doncs, a la gestió. I és que quan s’ha de treballar amb uns ingressos febles, baixos o clarament insuficients, la gestió passa a ser fonamental. Es el que hem fet la majoria d’alcaldes, al capdavant dels nostres ajuntaments. Amb recursos escassos, els hem aprofitat al màxim, fins arribar a cotes d’excel•lència, en alguns casos. Res es desaprofita, tota ajuda és benvinguda, per petita que sigui, i es persegueixen subvencions a tota hora i a tot nivell. Aquesta austeritat, molt estesa en el món municipal, contrasta amb la displicència del govern de la Generalitat. No s’ha trobat el moment ni la via per a reduir el volum ni redistribuir estructura. L’organigrama del Govern, és gairebé calcat al de 40 anys enrere, de manera que sobra personal en uns llocs i en falta en altres. Hi ha mandra i falta de preparació per encarar una remodelació general de totes les estructures, organismes i entitats que conformen la Generalitat. No hi ha temps, ni es busca per procedir a emprendre aquesta revolució administrativa, de la qual en depèn l’eficàcia, l’austeritat i el bon govern. Poso un exemple senzill. Perquè hem de tenir 14 Conselleries ? També podria demanar perquè hem de tenir 23 Ministeris ?, però vaja torno a Catalunya. Si tenim en compte que vivim en un país de 7,6 milions d’habitants, ens podríem demanar com és que amb similar població, Suïssa, només té 7 Ministeris ? Es lògica aquesta desproporció ? Som més eficients aquí que allà ? Puc ben assegurar que no. Considero Suïssa com una mena de segona pàtria i model de funcionament i gestió. Aquí , abans de queixar-nos de mal finançament, hauríem d’avaluar la nostra gestió. Gastem bé, gastem en allò necessari ? Mireu, he contemplat, seguit i estudiat la manera de gastar de la Generalitat, i puc assegurar que és clarament malbaratadora de recursos. I no parlo de corrupció, que també hem tingut, i en elevades dosis. No, no, ara em refereixo a l’acció de governar, mirant prim en totes les despeses, començant per les dotacions de personal de cada Conselleria, i dintre de cadascuna, mirant què fan, què produeixen, quins resultats obtenen. La composició de plantilles passen d’un any a l’altre, en blocs compactes. No importa si en alguns en falten i en altres en sobren. Ja s’estudiarà més endavant com es recomponen. I el més endavant, és més endavant, pels segles dels segles. Les noves tecnologies permetien reordenar equips i funcionaments. Sí, però de moment seguim igual, ja arribarà el moment en que algú s’encarregui de fer-ho. Es així com van passant els anys, i la despesa en personal es va menjant bona part dels recursos, i no hi ha millor gestió. La rutina impera en totes i cadascuna de les Conselleries fins extrems inversemblants. Mesos de gestions, disputes entre departaments, contradiccions d’uns amb els altres, inflació de legislació, normatives poc entenedores, ... Què passaria amb un millor finançament ? Simplement, es gastaria més, però no millor. N’estic convençut. Al cap de tants anys d’experiència, no tinc cap dubte sobre el pou sense fons que representa una part majoritària del Govern de la Generalitat. I ho dic amb tristesa, però plenament convençut. Son massa anys de rutines i males pràctiques. La única via per trencar aquesta dinàmica, és un canvi profund de govern. Que qui vingui, tingui experiència de govern, sigui auster, i hagi estudiat altres països per aplicar aquí, el que allà és quotidià. Que sigui valent i vulgui copiar el que va fer Enric Prat de la Riba. O el que fa Suïssa, i algun altre país de similar estructura. Així, doncs, tot i reclamar un nou model de finançament, comencem primer per millorar la gestió. Més ben dit, per posar la gestió en el primer gran objectiu. Ara no ho és.