Joan Roma

EL MAI VIST Fa temps que el nostre país ha entrat en els llimbs de la història, i ho ha fet per la porta gran. Gràcies als partits independentistes, aquesta etapa de la nostra història, serà estudiada en tots els països del món. No en va hi ha una barreja de psicologia, falsedats, enganys, accions incomprensibles, i la mai prou ben ponderada astúcia i valentia catalana, més verbal que física. De tot i més podem veure, en el Palau de la Generalitat, i en el Parlament de Catalunya, en horaris de màxima audiència. En un lloc hi tenim un president que ha de fer veure que mana, encara que cadascun dels seus consellers i conselleres vagi per on els sembli. Astut i valent com el que més, ho demostra a bastament en accions tant lligades a la hospitalitat catalana, com no rebre als Reis, ni a les Princeses, a la porta, però sí es pot asseure i menjar a la mateixa taula. A la segona institució, el Parlament, la cosa s’escriu en majúscules. Hi tenim una presumpta delinqüent, que riu, encara que no toqui, i que ha imposat una nova via de govern de la Cambra Catalana. Mana ella. El Reglament serveix si coincideix amb ella, sinó no cal fer-lo servir. Visca la democràcia !!! I sota el principi de “embolica que fa fort”, decideix saltar-se les resolucions del Tribunal Constitucional ( una gent que no entén de lleis i ens tenen mania), i acorda concedir el vot delegat a un dels valents fugitius, resident amb tots els luxes a Bèlgica, Lluís Puig. Però, ai las, els treballadors de la casa, poden tenir una presidenta “il•luminada” però ells no ho estan, així que no li compten el vot. Es igual, ara hem inventat una nova formula de recompte de vots. Els que surten per votació electrònica , i els que dona ella, perquè és la que mana. De moment és un, però ningú pot assegurar que en el futur, no n’hi hagi més. I ja està. Que ningú miri el resultat de les pantalles de l’hemicicle. No val. El que val és el resultat que dona ella. Ara bé, com que els manats, no creuen, insisteixen en no comptar els d’ella, de manera que a partir d’ara, hi haurà dos resultats. El electrònic i el de la presidenta. Quin val, quin preval ????Bé, tornarem a demanar que ho resolgui un tribunal. A més els tribunals son tots espanyols, i no ens entenen. Tampoc l’entenen a ella quan es proclama innocent. Que hagin aparegut documents, proves, escrits, transcripcions...és igual. Li tenen mania, ja està. No busquem altres explicacions, si ella diu que tot ho va fer bé, perquè hauríem de dubtar ??? Arribats fins aquí, ens queda molt encara per veure i viure. Només portem un any de legislatura, i la imaginació i astúcia pot donar molt millors resultats. Ho podem veure a nivell dels altres fugitius, que anuncien cada mes que ho tenen tot a favor per tornar perquè els tribunals europeus els hi donen la raó en tot i per tot, però aviat es compraran casa allà, com a mostra de confiança en un breu retorn. I és que queden 15 anys, per poder-ho fer. Tot segueix el rigorós guió plantejat anys enrere. Ah, i encara no hem fet el cim !!!