Joan Roma

DELIRIS DE GRANDESA. Tocar de peus a terra, tenir clares les prioritats de país, i actuar sempre sota el principi d’austeritat en la despesa, son factors essencials pels qui ostenten algun càrrec públic. Tan val pel més petit dels ajuntaments, com pel més gran dels governs municipals, autonòmics o estatal. Per molts ingressos que es tinguin, la despesa sempre ha de ser austera, planificada i ben gestionada. I pertoca al responsable de finances, primer, i al president després, garantir les degudes proporcions a cada àmbit i sector del govern. Portem anys de prioritats poc clares i distribució del pressupost de la Generalitat, sota el principi de lluïment per davant del de necessitat. No estranyin les mobilitzacions i protestes dels àmbits afectats: sanitat, ensenyament, serveis socials, seguretat. Els qui defensen aquests principis veuen indignats com Acció Exterior disposa d’àmplies partides per obrir noves delegacions a l’estranger que no tenen altre objectiu que els deliris de grandesa de la seva Consellera, i d’una part del Govern. Si fins ara tenir-ne quinze ja era difícil de justificar, passar a vint , amb noves incorporacions per vies col·laterals, suposa traspassar totes les línies vermelles, en matèria d’austeritat. I és que costa d’explicar concedir sous de 87.596,86 euros a cada delegat, dient que fan funcions de representants del Govern a l’estranger, pagar lloguers, personal administratiu i de propaganda, suma uns milions que permetrien resoldre, en gran part, les immenses carències del Departament de Sanitat. També costa de justificar l’existència de delegats territorials de tots els departaments, en els àmbits regionals o de vegueria, perquè sabem que no resolen cap necessitat concreta. No son més que alliberats dels partits de Govern, per fer tasques de partit, més que institucionals. Aquí tenim un altre volum de gasto que ajudaria a resoldre carències en el Departament d’Ensenyament o en el de Benestar Social. Tots els governs, de totes les institucions han de tenir ambició i projectes de futur, però mai “deliris de grandesa” perquè administren el diner de tots, i aquest diner ha de tenir un destí molt concret i sobretot útil. L’estat de benestar requereix garantir els serveis bàsics essencials, només quan tots aquests estan ben coberts, podem pensar en despeses de segon nivell. Ara i aquí , en els darrers anys, hem patit unes retallades brutals, i no han estat reparades, de manera que la quantitat i qualitat està molt lluny del desitjable. O més ben dit, del necessari. Es hora, doncs, d’oblidar deliris, i reparar dèficits. Tot el diner ha de tenir un destí ben justificat, i no podem permetre somnis ni destins superflus. A veure si els partits de govern fan cas al que realment necessita la ciutadania. No ells com a partits.