Joan Roma

CAOS PROTECTOR EN ELS ESPAIS NATURALS. Fa anys que ho patim tots els ajuntaments que tenim espais naturals, en el terme municipal, amb el resultat d’un caos global a nivell de Catalunya. En aquest tema, com en molts altres, hauria d’imperar el principi de qui protegeix, s’encarrega de fer-ho complir. Es a dir, no pot ser la situació actual, en que la Generalitat decideix declarar espais a protegir, i encarrega el compliment als ajuntaments afectats, sense donar-los-hi ni mitjans ni competències suficients. Què passa ? Doncs, que fan el que poden o no fan res, perquè no tenen capacitat suficient. Es molt fàcil, agafar un mapa, mirar-lo i dibuixar el territori que s’ha decidit protegir. A partir d’aquí s’obren uns conflictes que poden durar anys, molts anys, i produir problemes d’una enorme complexitat. Perquè quan un espai és protegit, algú ha de vetllar perquè allà no s’hi facin determinades activitats que el posin en perill. Però, què vol dir determinades activitats? Això obliga a detallar-les i explicar com se les vol protegir. I és ara a l’estiu quan apareixen les contradiccions en matèria de protecció d’espais naturals. Tothom vol anar al medi natural, a gaudir de rius i rieres, muntanyes i valls, amb concentracions enormes de persones sobre un espai que si és protegit, no les pot acollir, sense produir grans danys en flora, fauna , i posant en perill camps i boscos, si a alguns els dona per fer una barbacoa. Aquests son temps de veure el caos normatiu, les accions voluntarioses d’ajuntaments i consells comarcals, per frenar l’allau cap als territoris protegits, amb resultats molt diversos però que en cap cas resolen el problema. Com a màxim es frena, un any més, a l’espera de veure si l’any vinent, arriben més ajudes i s’aconsegueix una millor coordinació. I així van passant els anys, tenint la improvisació per bandera, confiant en ajudes que no son segures, ni permeten cobrir la totalitat de les despeses. Es just que molts ajuntaments hagin de gastar per a protegir un espai determinat per la Generalitat ? Ho sento, però jo dic que no. Considero que tots els espais declarats a protegir per part de la Generalitat, haurien d’estar sota la responsabilitat de la pròpia Generalitat. No pot ser que ajuntaments de pobles d’uns centenars d’habitants, se’ls hi encarregui la protecció d’immensos espais, sense cap compensació. Si la Generalitat no vol assumir directament, que signi convenis amb els ajuntaments afectats i acordin les aportacions econòmiques necessàries per a implementar les mesures de protecció més adients. Això tindria lògica, no el que passa ara, en que t’imposen unes obligacions sense compensacions. Els problemes van creixent, perquè la gent fuig de les ciutats, i de les platges col·lapsades i creu que pot instal·lar-se en qualsevol indret, simplement perquè es troba a l’aire lliure, i té el convenciment que tot està al seu servei. Posar ordre, fer entendre els principis de protecció, frenar l’allau i imposar sancions té un enorme desgast econòmic, personal i administratiu. Ha d’haver-hi un canvi radical en el sistema, com per garantir la protecció, mitjançant la coordinació i participació de les diferents administracions, amb la Generalitat al capdavant que és la impulsora de les proteccions. De moment no veiem ni interès ni voluntat de canviar la situació present. Només es farà quan els ajuntaments es plantin. I quan més aviat ho facin, millor per a tots.