Joan Roma

QUÈ FER AMB ELS GANDULS ? Des de fa anys, sembla no ser “políticament correcte” parlar de l’existència de ganduls, i tanmateix existeixen. Quants son ? Impossible d’endevinar perquè ni tenim estudis, ni enquestes, ni dades, mínimament fiables, però que n’ hi ha és més que evident. Segur que tots els estimats lectors/es, teniu alguns noms i imatges, ben presents tant si viviu a pobles com a ciutats. Lògicament, son més fàcils d’identificar en pobles perquè allà ens coneixem tots, però a ciutats, no deixa d’haver-hi determinats punts i llocs on es troben molts dels que ni busquen feina ni en volen trobar. Problema greu perquè la cosa no està com per a mantenir persones sense produir, i tanmateix voler viure del que produeixen els altres. Fa especial ràbia veure com van passant els anys, i veure els mateixos aturats, en el mateix lloc de sempre, despotricant de tot i de tots. Aquesta visió porta a preguntes tant evidents com, de què o de qui viuen ? Quan has gratat una mica, veus que encara hi ha pares que van mantenint els fills, pels segles dels segles, sense imposar condicions ni regles per deixar de viure de la parentela. Altres, han aconseguit alguna ajuda social, que van allargant i allargant, fins extrems insospitats. I altres, simplement viuen de petites coses, no sempre fàcils d’explicar ni interpretar. Aquesta existència, és pròpia de països poc ordenats, poc rigorosos, amb mandra per legislar de manera molt més contundent. Recordo els meus anys a Suïssa, en que qui no treballava era objecte d’un profund estudi de formació i capacitats com per buscar-li una feina adequada. Cas de no acceptar-la, havia de raonar els motius. Cas d’una segona renúncia, perdia els drets d’aturat i s’havia d’espavilar tot sol, per entendre que no estava realment interessat en treballar. Aquí, si no anem per un camí similar, acabarem malament. Segons les darreres dades d’atur de l’abril d’enguany tenim a Catalunya, 364.698 aturats. Espanya en té un total de 3.022.503. Les xifres son altes, i tanmateix hi ha nombrosos sectors que no troben personal. Què falla ? Falla la formació, en molts sectors, és cert, però en altres, fallen les ganes de treballar. Això no pot ser. Per antics càrrecs i nous contactes, conec un bon nombre d’empreses i oficis que no troben qui vulgui anar-hi a treballar. Oficis com conductors de camions, treballs forestals, manteniment de finques, soldadors, cambrers, ajudants de cuina, treball domèstic, treballadors familiars, ets, no troben peticionaris. I ja no diguem aquelles feines que obliguen a treballar els caps de setmana. En aquest cas, es fa pràcticament impossible, trobar candidats. S’ha de poder destriar els aturats reals, dels que figuren com aturats sense ànims de trobar feina. Aquests fan molt de mal als primers perquè donen la imatge de que tots son per igual. I no, no. Es dramàtica la situació de centenars de milers de persones a la recerca de feina, i no en troben. Precisament per no posar-los tots en el mateix sac, s’ha d’estudiar bé el perfil de cadascú, i fer saber a qui no cobreix un lloc de treball, perquè no vol, que perdrà les prestacions que rep. No podem mantenir ganduls, a costa de les nostres espatlles. Per una qüestió de seriositat i per una altra de sostenibilitat de tot el sistema d’ajudes i pensions. Tots hem de col•laborar en el seu sosteniment, i evitar se n’aprofitin. Estem lluny d’aquest objectiu. Molt lluny, perquè el nombre de ganduls es manté i no sé si, fins i tot, no creix. En qualsevol cas, és un mal exemple que hem d’eradicar. Pertoca a tots fer-ho possible, però començant per qui té la responsabilitat, que son els governs, en els diferents nivells d’administració. Estem molt lluny dels objectius.