Joan Roma

MESTRES EN VICTIMISME. Ara que estem a finals de curs, no hi ha cap inconvenient en concedir nota “summa cum laude” en victimisme, al Govern de la Generalitat de Catalunya, i als dos partits que, per poc temps més, li donen suport. Governar, decidir, buscar alternatives, sumar esforços, coordinar-se amb altres administracions...son foteses. L’important per ERC i Junts x Cat, és buscar culpables, i si no es troben, s’inventen. A falta de realitzacions, bones son les acusacions cap el Govern central, sigui perquè l’any passat el nivell d’inversions va ser baix, o per actuacions judicials motivades per accions fora de la llei, o per retards en la B-40, o pels col·lapses a la AP-7, ....i posats a fer, per la calor que fa, i la manca de pluges. Molt malament va un govern, quan ho centra tot en acusar els altres de les ineptituds pròpies. Son excuses de mal pagador, i estem cansats de veure-les i patir-les al llarg dels governs de CiU, i ara, del mal avingut govern d’ERC i Junts x Cat. Tots els que governem o hem governat, hem hagut de lluitar contra les ineptituds d’altres administracions, i puc donar fe que al llarg dels meus 40 anys, en el govern d’un ajuntament, he vist, he patit i he hagut de batallar contra centenars d’ineficàcies del govern de la Generalitat. Ara bé, la solució no passava per plorar i mendicar per tots els racons del poble, o explicar el dolents que eren, sinó fer front a tanta deixadesa i inutilitat, i plantar cara. Plantar cara vol dir, en primer lloc, tenir ordre a casa pròpia. Es a dir, malament podem demanar als altres que funcionin bé, si a casa nostra funcionem malament. L’exemplaritat comença per casa, i és la millor arma per exigir el mateix als altres. En el cas de la Generalitat, anem al revés. La gestió, la mala gestió, és “marca de la casa”. En primer lloc per falta de preparació i formació del Primer i Segon nivell del Govern. En segon lloc per les lluites internes que paralitzen qualsevol acció de govern, per mínima i fàcil que pugui ser. Contínuament veiem declaracions contradictòries, o decisions sobre qualsevol tema territorial o sectorial que no s’ha pactat, i que envia cap els ciutadans o les altres administracions mesures impossibles de complir. La pèrdua de temps , esforços i diner, per culpa d’aquesta inutilitat és immensa. Puc enumerar tots i cadascun dels Departaments per donar fe de desajustos, incompliments, falsedats informatives, decisions errònies...Només 3 o 4 com exemples. Falta personal, de tota mena, en el sistema sanitari català. Crispació, desorientació i improvisacions constants en matèria educativa. Carències enormes i disfuncions constants, en matèria de serveis socials i assistencials. Desastrosa gestió en matèria de seguretat. Incompliments generalitzats per part del departament de territori. Inacció i congelació de tota mena de projectes lligats a la lluita contra el canvi climàtic. No segueixo per manca d’espai. Què dir d’un Govern que la principal dedicació és queixar-se, lamentar-se, plorar i criticar tot el que fa el govern central ? Què dir d’un Govern que es queixa de tot allò que ell mateix incompleix ? Altíssima nota en victimisme, suspens categòric en gestió i eficiència. Quan més aviat donin pas, al relleu, millor per a tots.