Joan Roma

MERESCUDA DERROTA ? No diré que era un resultat ja esperat, però reconec que no m’ha sorprès. Parlo, lògicament dels resultats electorals d’Andalusia. Potser ha anat més enllà del previsible, però en cap cas, surt de l’esperable. Perquè ? Doncs, per la dinàmica d’uns partits i un territori, després de 40 anys de vida, gairebé monopolitzada per un PSOE que no ha fet la revolució interna necessària. Precisament aquesta sacsejada li pot anar molt bé, perquè suposa treure la pols a centenars d’agrupacions del partit, grups municipals, diputacions, etc. Es massa fàcil, massa còmode viure de renda. I allà s’ha viscut de renda durant molts i molts anys, sense adonar-se de la necessitat urgent de renovar idees, personal, estructures i estratègies. Molt bé, la feina no feta en aquests anys, s’haurà de fer ara. Es més, una majoria absoluta del PP permet fer una millor oposició. No hi ha excuses perquè uns no facin el que vulguin fer, i perquè els altres des de l’oposició no comencin a plantar cara i conformar una alternativa creïble i seriosa de cara a les properes eleccions. Es el que toca fer. Les properes seran les municipals de maig de 2023. Si son capaços de treure les vergonyes de les polítiques de dretes que el PP posarà en marxa, obtindran credibilitat i reforçaran el paper, primer per les municipals i més tard per les generals. I finalment, tornaran a les autonòmiques amb les piles carregades. No dic res que no sigui de manual, però a vegades les coses s’obliden i es volen buscar justificacions de mal perdedor. No, no, s’han perdut les eleccions per les dues causes tradicionals. Perquè els altres ho han sabut fer o explicar millor, i per inacció o incapacitat dels nostres. Així son les coses i quan més aviat es tingui clar, més aviat es podrà arreglar tot el que s’havia espatllat. Tants i tants anys de governs amb majories absolutes, porten immobilisme intern, i poca acció externa. Alguns ho veuen tot guanyat, i no es posen a treballar ni a canviar inèrcies. El partit, poc a poc, va esdevenint rutinari i avorrit. Avorrit en idees i propostes, incapaços de trencar el cercle i anar a la recerca d’accions valentes i innovadores. Se’ns ha vist com el partit del poder, de sempre. Era lògic provar-ne un altre que de fet no ha canviat gaire res. Continuïtat amb altres cares i altres maneres de fer. Ja n’hi ha hagut prou com per donar el tomb, però ara sí sortirà el PP més profund. Ara és quan cometran els errors dels que disposen de majories absolutes. I ara es quan el partit, ha de saber posicionar-se per plantar cara amb efectivitat i valentia. I ja està. Res de nou a l’horitzó. La democràcia és això: la alternança i en aquesta alternança rau la necessitat de recuperar la confiança perduda. A l’oposició toca fer un seguiment i control de l’acció de govern i alhora plantejar alternatives a les polítiques proposades. Doncs bé, aquesta és la feina que els espera. De si la fan bé o no, en depèn un nou tomb electoral d’aquí 4 anys. I punt. Ja anirem veient si es va per bon camí o apareix el derrotisme. Espero i desitjo que no, però ho veurem en el dia a dia. El poble no s’equivoca, s’equivoquen els partits i la seva gent.