Joan Roma

LES MANS AL CAP . Cada vegada que apareix Laura Vilagrà a les pantalles de televisió, o en diaris i programes de radio, em poso les mans al cap i em pregunto com pot ser que ERC decidís convertir-la en una mena de mà dreta del president. En una persona clau, del Consell Executiu !!!No sóc l’únic perquè n’he parlat amb moltes altres persones del partit, i de fora, que havent-la coneguda, fem els mateixos comentaris. I similar reacció tenim quan veiem Teresa Jordà, o Joan Ignasi Elena. Parlo d’aquests tres perquè els he conegut de molt a prop, a nivell de fets, en tant que alcalde o alcaldesses, o amb càrrecs ostentats posteriorment. Laura Vilagrà va ser alcaldessa de Santpedor, delegada del Govern i gerent del Consell Comarcal del Bages. Puc donar fe que en cap d’aquests càrrecs va imprimir canvis ni innovacions en la política i la gestió com per fer un salt al Consell Executiu . Com és que el va fer ? Els entesos diuen que fou Oriol Junqueras qui va decidir aquesta promoció. El perquè, continua sent un misteri. El fet és que veure-la al capdavant dels preparatius per la candidatura dels JJOO d’hivern, o d’interlocutora amb Ministres del Govern central, o en altres esdeveniments causa una sorpresa immensa, i deixa clar el nivell que tenim a Catalunya, i molt especialment en els rengles d’ERC. Similar perplexitat causa Teresa Jordà, al capdavant de pagesos, ramaders, forestals, i a falta de no prou ocupacions, se li dona tot el relacionat amb les polítiques contra el canvi climàtic. No reprodueixo comentaris ni expressions de persones que tracten amb la seva Conselleria, perquè surten del que és políticament correcte. Tampoc a Ripoll, en tenen un bon record dels seus temps d’alcaldessa. De fet els resultats d’ERC, a les municipals deixen clares les simpaties per aquest partit. I segueixo amb en Joan Ignasi Elena, que ho fou de Vilanova i la Geltrú, molts anys enrere. Tants que se li havia perdut el rastre fins a veure’l ficat en els moviments independentistes a la recerca de la cadira perduda. I sí, pel que es veu ERC a falta de plantilla pròpia no té cap recança en reciclar antics càrrecs del partit socialista. També en aquest cas, el càrrec li va immensament gran. De per si, sempre el Departament d’Interior és un dels complicats. El fet de posar-hi persones de no prou alçada política i de gestió, empitjora resultats. Avui, he parlat d’aquests tres membres del Consell Executiu perquè els he tingut molt a prop i n’he pogut seguir una part important de la seva trajectòria. Faig aquests comentaris a nivell intern, no per publicar en cap mitjà d’informació, sinó pel meu blog. Son reflexions, afegides a d’altres, a nivell més general, per arribar a la conclusió que amb aquests materials no es pot fer un teixit de qualitat. O que és inviable, aconseguir bons resultats, si es juga a primera, amb jugadors de segona. El descens de Catalunya, del nostre Govern, a nivells mai imaginats d’ineficàcia, mala gestió, amb constants imatges i sensacions de ridícul, obliga a bastir el més aviat possible una alternativa que modifiqui de dalt a baix, la composició del Consell Executiu i amb ell de tota l’administració catalana. Es urgent.