Joan Roma

IMPRUDÈNCIES, QUI LES HA DE PAGAR ? Un noi (25 /30 , 80/90 kg) decideix deixar bocabadades les seves amigues i es llença d’una vintena de metres a un gorg, amb el resultat d’haver de trucar el 112, i activar 2 helicòpters, un vehicle de bombers, un de Mossos i els efectius de l’ajuntament. Cost aproximat del rescat? Més de 20.000 euros. Una dona, mitjana edat, compra sabates de muntanya, i decideix estrenar-les al Pedraforca. Arribada a dalt, comprova li fan mal i no s’atreveix a baixar. Activa el 112 perquè enviïn un helicòpter. Cost aproximat, més de 7.000 euros. Uns nois fan l’aposta de llençar-se al mar, malgrat oneja la bandera vermella. Dos tenen greus dificultats per tornar, de manera que s’activa el servei d’emergències, per anar-los a salvar. Cost ? Quan val la vida d’un socorrista ? Uns altres, amb patinet, s’endinsen i el mar els porta lluny de la costa. Activat el salvament, els retornen a lloc. Cost aproximat, més de 10.000. Un aprenent de parapent, vol demostrar especials aptituds, i acaba perdut lluny enllà, on l’han d’anar a rescatar. Cost aproximat, més de 6.000. Per terra, mar i aire, veiem cada any centenars d’imprudències, algunes especialment estúpides que podien haver acabat en gran tragèdia. Els qui estan o hem estat al capdavant d’ajuntaments, en podríem fer un llibre sencer: sortides amb canalla, malgrat anuncis de fortes tempestes, campaments molt mal muntats, bivacs en llocs inundables.... esquiar fora pistes, escalades amb material de tercera mà, o sense experiència, ...baixades per torrents sense protecció adequada. No cal seguir. Durant anys, vam estar discutint i proposant que les imprudències s’havien de pagar. Al final, es va aprovar el Decret Legislatiu 3/2008 de 25 de juny, el qual estableix els costos a imputar per actuacions en cas de rescats. Fixa, 41,80 euros per unitat i hora pels Bombers. 54,25 euros per unitat i hora, per vehicles. I un import de 3.151,30 euros per unitat/hora per helicòpters. Doncs, bé a preguntes del diputat Cristòfol Gimeno(PSC), el Conseller d’Interior ha contestat que entre els anys 2015 i a dia d’avui, s’han obert 7 expedients. Sí, sí heu llegit bé. En 7 anys, 7 expedients, dels quals se n’han pagat 2, altres 4 estan en via executiva, i 1 es va estimar el recurs presentat, i es va suspendre. Increïble, però cert. El govern de la Generalitat no actua en compliment de les seves competències i funcions i llença un terrible missatge cap a la gent. Feu el que us doni la gana, quan i com us vingui de gust, que trucant al 112, us vindrem a rescatar, de forma gratuïta, encara que posem en perill la vida dels rescatadors. Pitjor, impossible. A dia d’avui, el 99 % de les imprudències, les paguem entre tots. No solament no imputem les despeses als imprudents, és que ni tant sols els castiguem. Poden tornar-ho a fer, l’endemà mateix. Això no pot ser. Ha d’haver-hi un canvi radical de forma immediata perquè molta gent, creuen tenir dret a fer el que els doni la gana, posant en perill vides dels equips de protecció i emergències, a banda de costar molts milions a les arques públiques. Sóc conscient que alguns expedients seran de llarg recorregut, però no pot haver-hi impunitat pels infractors de normatives clares i generals. No podem llençar missatges de despreocupació, i gratuïtat, a boletaires ocasionals, esquiadors imprudents, nedadors aprenents, o escaladors de cursos per Internet. Les persones han de ser conscients de les seves limitacions, del material que porten, de les condicions climatològiques, de l’entorn, etc. No és de rebut, com s’ha fet fins ara, la no persecució de les imprudències comeses. No les hem de pagar, els qui no les hem comès.