Joan Roma

DIFÍCIL JUGAR A PRIMERA , AMB JUGADORS DE SEGONA. Per raons d’activitat política, al llarg de quaranta-tres anys, he conegut a la majoria de protagonistes, en ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Govern de la Generalitat , Govern Central, Parlament, Congrés i Senat. Es un gran avantatge per a resoldre temes i alhora per fer previsions de cap on aniran les coses, en funció de qui està al davant del tema en qüestió. No faré llista perquè seria llarga, amb el perill de deixar-me algú en el tinter, però he conegut i tractat amb un bon nombre de personatges de primer ordre, que tenien un cap molt ben moblat i alhora tenien aptituds per a la gestió pública, perquè molts d’ells, prèviament la havien tingut a la privada. De seguida es veu qui ha estat en una banda i altra, i qui només n’ha coneguda, una. Si comparem la composició humana, a les institucions, en els primers vint-i-cinc o trenta anys de la democràcia recuperada, amb ara, constatarem un lent, però progressiu descens de les aptituds i dedicacions. L’entusiasme dels primers anys, va donar pas, a una certa estabilització i d’aquí , poc a poc, a un descens de les virtuts i preparació dels principals càrrecs institucionals, i també tècnics. Aquest progressiu descens, té diverses causes, llargues d’explicar, però el desprestigi de la política, la manca de canvis en el sistema, l’entrada de persones sense contacte previ amb la realitat del carrer ni de les empreses, ha anat produint un cercle tancat que redueix les opcions a triar a l’hora de posar algú al capdavant de les institucions. Aquesta davallada, en la qualitat i preparació, la vam constatar de forma crua i visible, en tot el procés independentista, en el qual vam veure persones actuant amb una mediocritat, una prepotència, un desconeixement de la realitat interna i externa, que hagués estat impensable en persones de major preparació. Cap dels càrrecs institucionals d’anteriors mandats i legislatures, hagués emprés el camí elegit, i encara menys hagués trencat normes i lleis, imaginant sortir-ne indemne. El procés és la millor prova de la mediocritat dels dirigents disponibles. I d’aleshores ençà la mediocritat ha augmentat fins arribar a cotes mai imaginades. Si avui repassem els protagonistes de les nostres institucions, en salvarem un petit percentatge, però la resta no haurien d’estar en els llocs que ocupen. I si algú creu que es pot jugar a primera divisió amb jugadors de segona, s’equivoca. Ni és realista ni és factible, per això veiem tantes batalles inútils, tantes queixes sense sentit, tant victimisme i tan poques realitats. Quan algú es queixa del que té sense haver-li tret tot el suc, queda desacreditat, ara i aquí, el Govern de la Generalitat actua amb un infantilisme i una manca de professionalitat, realment preocupants. Toca, doncs, regenerar la vida política i per fer-ho cal anar a buscar jugadors de primera. Fàcil de dir, complicat d’aconseguir, però és el que toca fer. Em consta que en el Parlament hi ha qui es prepara per agafar el relleu i està aplegant al seu entorn, persones preparades i capacitades per recuperar el prestigi i eficàcia perduda.