Joan Roma

LA BUROCRÀCIA INFINITA. Si algú creia que les noves tecnologies ajudarien a reduir “paperassa”, pot comprovar que s’equivocava. Si comparem els tràmits, gestions, documents i passos necessaris per a obtenir qualsevol permís, autorització, documentació, exempció ...anys enrere ,amb els d’avui dia, veurà un creixement exponencial. No ens en hem sortit, i al pas que anem , no ens en sortirem. La capacitat d’innovar i inventar nous tràmits, és infinita i l’existència de diverses administracions, la complica encara més. Si un tema m’exasperava especialment, en els meus llargs anys d’alcalde, era la dedicació a “perseguir papers” a Barcelona. Es a dir, a la Generalitat, sobretot, i en molt menys mesura a Diputació, perquè la seva organització era/és infinitament millor. Els alcaldes, i amb ells, els ajuntaments, han estat força eficients en minimitzar burocràcia pròpia. Segur pot reduir-se, encara més, però en línies generals es pot resoldre la majoria de qüestions en hores, o en dies. P oques vegades parlem de setmanes i encara menys de mesos. Ara bé, quan els tràmits municipals van lligats a d’altres a la Generalitat, no hi ha terminis precisos. Es impossible predir quan i com es resoldran els temes. D’aquí que un alcalde en un poble petit, o un regidor en un de més gran, s’impliqui directament en aconseguir que determinades peticions tinguin un final ràpid i positiu. Moltes persones poden pensar que si l’alcalde s’hi fica, segur les coses aniran de pressa i corrents. No, no, quan els circuits de tràmits estan mal dissenyats i comprenen diferents gestions a diversos departaments, el resultat és impredictible. I és que s’han incrementat els informes i gestions a fer, per a qualsevol tema, per petit i important que sigui. I segons quins, no hi ha terminis previsibles. Per a municipis rurals, tots sabem que qualsevol qüestió que afecti rius i rieres, les gestions seran de mesos, molts mesos, o fins i tot anys. Per entendre’ns, arreglar un camí que travessa una riera, un torrent i ja no diguem un riu, els estudis, informes, projectes, supervisions i controls poden portar a l’exasperació i desesperació dels més assenyats càrrecs públics. Si parlem de connexions de canonades d’aigua o elèctriques per algun petit bosc o zona forestal, els tràmits seran “eterns” i d’imprevisible final. El mateix podem dir per arreglar cases velles, porxos o granges , en sòl no urbà. Aquí, s’ha d’avisar al propietari que entra en “terres ignotes”. Tot el relacionat amb urbanisme, té uns camins llargs, complicats, enrevessats per la necessitat de demanar informes a tres o quatre altres departaments, cadascun del quals va al seu aire i ritme, de manera que quan un arriba, un altre pot haver caducat... En resum, vivim en un país altament ineficient. No s’ha aconseguit abreujar tràmits, facilitar gestions ni imposar vies ràpides per a temes estratègics. Ara mateix s’anima tothom a posar plaques solars i tota mena d’instal·lacions per estalviar energia o crear-ne. Doncs bé, si algú té interès en saber els tràmits que haurà de fer, comprovarà l’elevat cost econòmic, i el llarguíssim procés en el que entra, de manera que és habitual superar els dotze o quinze mesos per arribar al final, encara que tot vagi a càrrec d’una empresa especialitzada. Perquè estem així ? Es possible un altre funcionament ? Estem així per mandra de canviar i per la provisionalitat de la majoria de càrrecs institucionals, que no volen ficar-se en grans maldecaps i prefereixen la fàcil rutina de seguir els passos dels qui han tingut al davant. I, evidentment, hi ha altres formes de funcionar. De fet, tenim ben a prop dos exemples de reducció de “paperassa” a l’Aragó i a la Comunitat Valenciana, les quals han abreujat tràmits, i accelerat resolucions, com a vies per aconseguir atreure activitats que s’haguessin instal·lat a Catalunya, que cansats, se’n van a fora. Puc assegurar que aquesta enorme burocràcia és un dels motius clars per llençar la tovallola. Desespera els peticionaris, i frustra els polítics que volen facilitar la gestió. Ho dic per experiència pròpia, però també per intercanvis amb altres càrrecs d’altres CCAA. Catalunya té en aquest i en altres temes, els deures per fer. Dic més, hem retrocedit clarament i sinó hi posem remei , anirem caminant cap a la irrellevància.