Joan Roma

EN TEMPS DE GUERRA. Totes les guerres tenen els mateixos efectes i semblances, en l’horror i cruesa diària. No serà ara amb la de Rússia contra Ucraïna que les coses canviaran. En absolut. I la veritat és la primera víctima. Ara i sempre. I com podem ajudar, als més febles, als més necessitats ? Per experiència, present i històrica: confiant en les organitzacions més sòlides i millor implantades, arreu del món, però molt especialment en el lloc del conflicte. Son poques, però, segures. En el meu cas, sóc voluntari, en actiu, de Creu Roja, des de fa uns 25 anys, i les ajudes les canalitzo sempre per aquesta via. Així ho he fet, amb donatiu econòmic, i amb la feina diària des de fa molts anys, en el Centre de Protecció Internacional, de Berga. S’ha de tenir present que la millor ajuda és l’econòmica, perquè la de material, no sempre es pot fer arribar al lloc de destí. Amb bona fe i ganes d’aportar ajuda directa, hi ha hagut molta ajuda que s’ha quedat pel camí, per raons de tràmits a fronteres, per impossibilitat d’arribar al destí volgut o perquè en temps convulsos, les coses canvien d’un dia per altre. Només hi ha plenes garanties en aquelles organitzacions que tenen estructures, dintre i fora dels països en conflicte. Dit això, la millor ajuda és aquella moguda per via silenciosa i profunda, lluny dels focus mediàtics, i seguint les recomanacions de les organitzacions internacionals. Em poso les mans al cap quan veig algunes anades i tornades de persones concretes, establertes a Manresa o al seu entorn, en que arribats aquí fan fotos, a tothom, menors inclosos, quan l’estatus de refugiats comporta la protecció de les seves identitats. No podem exhibir les ajudes, ni les persones ajudades, i fer-les córrer per les xarxes, quan provenen d’un territori en guerra. No hi ha informació local, tot és global, i tot pot tenir conseqüències negatives per les famílies , amics i parents que han quedat enrere. I aquestes recomanacions i condicions valen per a tothom, també per a qui porta uniforme ni que sigui de monja de clausura. Els qui ens movem en organitzacions humanitàries sabem que les ajudes han de ser anònimes, sense distincions de races ni religions ni procedències. Que hem de preservar aquest anonimat, i que ens hem de quedar amb informació de manera confidencial. Per això, recomano , ara i sempre que davant els dubtes de a qui ajudar, o com fer-ho, es vagi al més segur. Les organitzacions internacionals, amb infraestructures, equipaments i serveis que garanteixen el bon ús de tots els recursos , sense fer distincions, i sense buscar publicitat ni sortir en els mitjans de comunicació , per exhibir ajudes que més que publicitat, precisen efectivitat i seguretat. Tot indica que tenim guerra per a molt de temps, però també n’hi ha a d’altres indrets del món, menys mediàtics, en aquests moments, però igual de tràgiques. Els qui ens en ocupem, en som testimonis des de fa anys. També, ara.