Joan Roma

150 ANYS DE CREU ROJA, A CATALUNYA. Fa pocs dies es va celebrar el 150 aniversari de la presència de Creu Roja a Catalunya. Parlem d’un període enorme que ha vist tota mena de governs, sistemes, alegries i calamitats. I, el més important, segueix tan jove com sempre. La creació i vida d’aquesta organització no governamental és un fet excepcional perquè ha resistit i persistit en els seus ideals, sense pervertir-los ni espatllar-los amb fets que trenquessin la confiança obtinguda a nivell mundial. Fàcil de dir, però complicat de complir, i tanmateix s’ha fet. Aquesta és una de les millors cartes de presentació perquè li permet aparèixer en qualsevol conflicte com un element fonamental per fer de mediadora i portar ajuda humana i material. Ho veiem ara a la guerra de Rússia contra Ucraïna, però hi ha dotzenes d’altres països en conflicte, on el seu paper és essencial per a protegir els més desvalguts. I tenir presència arreu del món, afavoreix la intervenció a nivell global. Fa uns 25 anys que vaig considerar oportú dedicar algunes hores de la setmana a feines de cooperació i solidaritat, i no vaig tenir cap dubte que el millor on fer-ho, era a Creu Roja. Es així com vaig començar a donar classes de català a immigrants, d’arreu del món, establerts a Berga i comarca. Al cap d’una quinzena d’anys, em van plantejar passar-me a l’ensenyament del castellà, per atendre els refugiats que acolliria el nou Centre de Protecció Internacional, a Berga. Des d’aleshores, fa sis anys que dedico tres matins a la setmana a donar classe de castellà per facilitar la plena integració dels refugiats, vinguts d’arreu del món. Des d’aquest observatori i d’altres procedents d’informacions internes, vaig veient la permanent dedicació a tot el que precisa ajuda. A vegades, voldria intervenir en altres indrets, però la constància en una feina és fonamental perquè tingui millor profit. De totes maneres, si visqués més a prop de Barcelona, algun dia aniria a donar un cop de mà, a les oficines d’atenció als refugiats procedents d’Ucraïna perquè els meus coneixements de l’idioma rus, facilitaria la feina. Però, nous voluntaris han permès cobrir aquestes feines. I l’activitat i vida continua com per garantir molts anys de vida a una organització que s’ha sabut adaptar als nous temps i a les noves necessitats. Totes les xifres que es donen a nivell intern son immenses: en nombre de voluntaris, de països amb presència, en volum d’ajuda, en resolució de conflictes,... en resum: els resultats justifiquen la seva existència. Si algú vol col·laborar o participar, sigui a nivell personal, sigui a nivell econòmic, ho té a tocar. Les noves tecnologies permeten saber i concedir ajut, de forma immediata. Els 150 anys de vida a Catalunya, demostren la seva joventut, i son el millor reclam per a continuar pel mateix camí.