Joan Roma

TRENCAR RELACIONS AMB L’ESTAT. La hiperactiva xerrameca, en funcions de presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs ens ha tornat a donar lliçons del que caldria fer, a hores d’ara: trencar relacions amb l’Estat. Aquesta és la meravellosa solució que veu, per resoldre de cop tots els problemes que té el país. Jo no sé on va rebre les primeres lliçons bàsiques de política, però devien ser molt, molt bàsiques, perquè no passa setmana que no engegui alguna sortida genial. I el seu coneixement de la realitat no va més enllà de la cantonada. Ho dic perquè qualsevol que l’escolti, pot pensar que això de “trencar amb l’Estat”, és com deixar d’anar a comprar a la botiga de sempre, o canviar de restaurant. No deu saber com funciona un Estat, ni com funcionen les institucions que el conformen, malgrat presideixi una cambra parlamentària. I això és el més preocupant. Com pot ser que una persona com ella, presideixi la nostra màxima institució ? Però bé, recomano a algú proper a ella, li ofereixi una petita lliçó molt bàsica, però molt pedagògica sobre el funcionament d’un país democràtic, i sobre la composició de Catalunya a nivell polític, però també social. Després d’aquesta primera lliçó de vint o trenta minuts, li’n pot oferir una segona sobre les dependències de la Generalitat, respecte España, a nivell econòmic, a banda de polític, és clar. Ho dic perquè si li expliquen que el Govern de la Generalitat, té un deute de 80.000 milions, i que aquest deute en un 70%, és amb el Govern central, veurà que “trencar, trencar” no és gaire fàcil. Però, si la lliçó continua, li explicaran que el Govern de la Generalitat, només pot pagar les nòmines, també la seva, perquè cada dia 25 de mes, el Govern central, transfereix a la Generalitat, el diner per poder-ho fer. Per entendre’ns i que li quedi clara la cosa. Sense les transferències mensuals, el Govern no podria pagar nòmines, ni un sol mes. Fet aquest primer avanç de situació, de primer de bàsica, algú altre li hauria de fer entendre que una presidenta de Parlament, està per coordinar la feina parlamentària, i que si vol fer de cap de l’oposició, millor canviï de càrrec. De tots els presidents i presidentes tingudes, cap ha ofert aquests tristos espectacles, pel que tenen de sortides de to, per una banda, i d’absoluta ignorància sobre relacions institucionals i de partit. Junts x Cat, té un gran problema perquè si no troben algú amb autoritat i sensatesa, acabaran en la irrellevància. Un partit no pot tenir 3, 4 , 5 veus, discrepants entre elles, i amb sortides de “bomber” a cada problema que apareix. Amb un afany de protagonisme malaltís com per llençar sense pensar qualsevol estirabot, quan més reflexió i seny es precisa. Ja s’ho faran, però si creuen que poden competir més amb la CUP que no pas amb ERC a nivell de governació del país, tenen segura la baixada i la pèrdua de representativitat a tots els nivells. I en un moment en que tots els partits preparen les eleccions municipals de l’any vinent, no crec faci cap favor a qui vulgui presentar-se per Junts x Cat. Confiem en que en pocs dies el TSJC, la cridi a judici, i veurem si allà, a la sala, té tantes ganes de xerrar com demostra cada dia, en altres àmbits.